El nom d'Arsèguel, que apareix mencionat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, és d'origen preromà.
Dins el comtat de Cerdanya en origen, la vila d'Arsèguel s'integrà al segle XIV a l'Urgell. És citada el 996 i anteriorment és mencionada la serra d'Arsèguel (964). Al segle XI hi tenia un alou la mitra d'Urgell. El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d'Oms i de Mura, que fou també conseller de Pere III. A la fi del segle XVI el castell d'Arsèguel tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resistí diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya féu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga, a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà, comandats per mossèn Llorenç; finalment el castell es reté i fou destruït. Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc d'Arsèguel continuà en mans dels Cadell fins molt a la primeria del segle XVIII, en què la senyoria passà a altres mans (la jurisdicció, ja de força anys abans, pertanyia al rei )