CONTINGUT PROJECTE EXECUTIU PER A LA INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES PER AUTOCONSUM COMPARTIT AL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JULIÀ DE VILATORTA PETICIONARI AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA NIF: P0821800J PLAÇA 1 D’OCTUBRE, 1 08504 – SANT JULIÀ DE VILATORTA EMPLAÇAMENT AVINGUDA DE SANT LLORENÇ, 80 08504 – SANT JULIÀ DE VILATORTA FACULTATIU Sr. SANTI ALTIMIRAS ROVIRA ENGINYER TÈCNIC ELÈCTRIC, Col·legiat núm. 9232 Abril 2026 ÍNDEX PROJECTE D'UNA INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA D’AUTOCONSUM COMPARTIT 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE ................................................................................................... 3 1.1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 3 1.2 OBJECTE ..................................................................................................................... 4 1.3 OBJECTIU ................................................................................................................... 4 1.4 CONTINGUT I ABAST.................................................................................................. 5 2. DADES DE LA INSTAL·LACIÓ, LOCALITZACIÓ I ACCÉS ........................................................ 6 2.1 DADES TITULARITAT DE LA INSTAL·LACIÓ .................................................................... 6 2.2 EMPLAÇAMENT I ACCESSOS ........................................................................................ 6 2.3 RESUM DEL PROJECTE ................................................................................................. 8 3. NORMATIVA APLICABLE I REFERÈNCIES ............................................................................ 9 4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ..................................................................................... 11 4.1 DESCRIPCIÓ GENERAL .............................................................................................. 11 5. CARACTERÍSTIQUES DELS COMPONENTS ....................................................................... 13 5.1 MÒDULS FOTOVOLTAICS ......................................................................................... 13 5.2 INVERSORS SOLARS ................................................................................................. 14 5.3 ESTRUCTURA MÒDULS FOTOVOLTAICS .................................................................. 15 5.4 SISTEMA DE MONITORITZACIÓ ............................................................................... 16 5.5 XARXA DE DISTRIBUCIÓ (SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ) .............................................. 17 5.6 DISSENY DE LES LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ ................................................................. 19 5.7 ARMARIS DE PROTECCIONS I COMMUTACIÓ AMB LA XARXA ................................ 21 5.7.1 Caixa de connexions i paral·lel del subcamp fotovoltaic. Proteccions Corrent Continu: ............................................................................................................................... 21 5.7.2 Armari de proteccions de corrent altern: ............................................................... 21 5.7.3 Proteccions de interconnexió .................................................................................. 22 5.7.4 Protecció contra contactes directes ........................................................................ 22 5.7.5 Protecció contra contactes indirectes ..................................................................... 22 5.7.6 Protecció contra sobreintensitats ............................................................................ 22 5.8 INSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇ .......................................................................................... 23 5.9 COMPLIMENT DE NORMATIVA DE LOCALS HUMITS ............................................... 25 5.10 INSTAL·LACIONS DE POSADA A TERRA .................................................................... 26 6. GENERACIÓ D’ENERGIA ................................................................................................... 27 7. PRESSUPOST SIMPLIFICAT ............................................................................................... 28 8. CONCLUSIONS ................................................................................................................. 29 ANNEX 1. CÀLCULS JUSTIFICATIUS ELÈCTRICS ANNEX 2. QUADRE DESCOMPOSATS PER CAPÍTOLS ANNEX 3. AMIDAMENTS ANNEX 4. PRESSUPOT ANNEX 5. RESUM DE PRESSUPOST ANNEX 6. INFORME HELIOSCOPE ANNEX 7. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ANNEX 8. REFERÈNCIA CADASTRAL ANNEX 9. FITXES TÈCNIQUES ANNEX 10. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE 1.1 INTRODUCCIÓ El model energètic actual de Catalunya depèn principalment dels combustibles fòssils tenint uns límits de tipus ambiental, social i econòmic. Els constants canvis normatius, la inseguretat jurídica, les traves legislatives, els missatges negatius entorn a les tecnologies renovables no han jugat a favor del seu desenvolupament. Tot i això, l’aposta és decidida per revertir el model energètic actual i transitar cap a un model energètic més sostenible, treballant per maximitzar la generació d’energia per mitjà de recursos renovables locals, alhora que reduint el consum d’energia final amb l’aplicació de mesures d’estalvi i fent un ús més intel·ligent dels recursos en totes les activitats i serveis que desenvolupa. A més a més, la notable caiguda en els costos de producció dels elements constituents d’una instal·lació fotovoltaica han contribuït a que a dia d’avui les instal·lacions d’aquest tipus, a banda de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera per a la generació d’energia, també siguin una eina per a reduir les despeses derivades del consum d’electricitat, i poder destinar aquests recursos a altres necessitats més importants. L’energia solar fotovoltaica consisteix en la captació de la radiació solar amb l’objectiu de transformar-la amb electricitat. Aquesta electricitat pot ser aprofitada de diferents maneres, donant lloc a les diferents aplicacions que actualment existeixen per a instal·lacions fotovoltaiques. Aquestes diferents aplicacions han anat variant en funció de l’evolució de les normatives que s’han anat aprovant al país. La instal·lació fotovoltaica està ubicada sobre la coberta del pavelló municipal, al municipi de Sant Julià de Vilatorta, a la comarca d’Osona, connectada directament a la xarxa elèctrica i que funciona com a autoconsum compartit amb compensació simplificada d’excedents. 1.2 OBJECTE L’objecte d’aquest projecte és la descripció i dimensionament dels elements que formen la instal·lació de generació d’energia per a autoconsum compartit a al pavelló municipal de Sant Julià de Vilatorta i garantir la seguretat de les persones i els aparells en la seva execució. El projecte analitza les possibilitats que ofereix una instal·lació d’energia solar fotovoltaica per a l’autoconsum compartit. L’autoconsum col·lectiu es refereix a la producció individual d’electricitat per a consum de comptadors d’altres edificis associats, sempre a una distància inferior a 2.000 metres, a través de mòduls fotovoltaics. Aquesta pràctica la poden dur a terme individus, famílies, empreses, centres públics i d’altres. Es preveu que part de la producció es destinarà a habitatges vulnerables i habitatges de protecció oficial. Es descriuran les condicions tècniques i econòmiques dels diferents elements que participen de la generació i la gestió de l’energia elèctrica a partir de la instal·lació fotovoltaica. També es descriuran els equips de conversió de l’energia creada pels mòduls fotovoltaics, així com tots els equips encarregats de la gestió energètica. L’empresa executora ha de tenir-ho en consideració i establir les mesures de seguretat necessàries per a les persones i equips que intervindran en l’execució. Es considera que el procediment de legalització necessari per aquesta instal·lació serà el mode autoconsum compartit amb compensació simplificada d’excedents. 1.3 OBJECTIU L’objectiu principal de la instal·lació projectada és la generació d’energia elèctrica provinent de fonts renovables per poder abastir part del consum d’emplaçaments propers a una distància inferior als 2 quilòmetres de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, incloent un percentatge de la producció que es destinarà a habitatges vulnerables i habitatges de protecció oficial. La instal·lació s’ha dissenyat de manera que es pugui aprofitar el màxim d’energia elèctrica generada de forma renovable. 1.4 CONTINGUT I ABAST El projecte conté una explicació detallada de la instal·lació fotovoltaica dissenyada, amb tots els plànols i justificacions necessàries per a executar-la de forma correcte. L’abast d’aquest projecte compren el disseny i justificació d’una instal·lació solar fotovoltaica incloent tots els elements fins al punt de connexió a la xarxa elèctrica, ja sigui amb la distribuïdora o a la xarxa interior de les instal·lacions. La memòria tècnica ha estat redactada de manera que es compleixi amb les diferents normatives d’aplicació. No forma l’abast del present projecte la justificació de l’estabilitat de la coberta. La coberta del pavelló és de nova construcció i ja s’ha dissenyat tenint en compte la ubicació de la instal·lació fotovoltaica objecte del present projecte. S’adjunten els plànols i esquemes elèctrics necessaris per l’execució del projecte. S’adjunten els càlculs justificatius del correcte funcionament de la instal·lació i del compliment dels requisits de la normativa vigent. 2. DADES DE LA INSTAL·LACIÓ, LOCALITZACIÓ I ACCÉS 2.1 DADES TITULARITAT DE LA INSTAL·LACIÓ TITULAR DE LA INSTAL·LACIÓ Nom AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA Adreça PLAÇA 1 D’OCTUBRE, 1 Municipi SANT JULIÀ DE VILATORTA CP 08504 NIF P0821800J AUTOR DEL PROJECTE EXECUTIU Nom Tècnic Santi Altimiras Rovira Titulació: Enginyer Tècnic Elèctric DNI 77277760-Z Número col·legiat 9232 CETIB Empresa ALTIMIRAS ENGINYERS CONSULTORS SLP NIF B-63956536 Adreça Av. Pau Casals, 21 Entresol Municipi Calldetenes (C.P. 08506) Telèfon / mail 938891949 / oficina@altimiras.net 2.2 EMPLAÇAMENT I ACCESSOS L’edifici es troba ubicat a Sant Julià de Vilatorta, a l’Avinguda de Sant Llorenç, 80. Es presenta a continuació una vista aèria en la que s'ubiquen la instal·lació i els seus voltants. Figura 1: Emplaçament Les referència cadastral de l’edifici és (adjuntada com annex): - 4317324DG4441N0001BJ Les coordenades UTM de la localització són les següents: - X UTM: 444299,10 - Y UTM: 4641650,00 Les coordenades Geogràfiques de la localització són les següents: - Latitud: 41º 55’ 30.3” N - Longitud: 2º 19’ 42.5” E L’accés a les instal·lacions es situa per la porta principal, a la qual s’accedeix a través de l’única entrada de cara al públic. 2.3 RESUM DEL PROJECTE Detall equipament Pavelló Municipal de Sant Julià de Vilatorta Potència generador fotovoltaic (kWp) 119,60 kWp Potència mòduls i nombre de mòduls 260 mòduls de 460 Wp Potència nominal inversors (kW) 100 kW Energia total produïda per la instal·lació 146.553,4 kWh/any Hores efectives (kWh/kWp) 1.225,36 h PEC de projecte (€), IVA inclòs 221.617,42 € PEC de projecte (€/kWp), IVA inclòs 1.852,99 € Modalitat Autoconsum compartit amb compensació simplificada d’excedents. Figura 2: Taula resum de les principals característiques del projecte 3. NORMATIVA APLICABLE I REFERÈNCIES Per la redacció del present projecte s’ha tingut en compte la següent Normativa Bàsica: Energia Solar Fotovoltaica: • Reial Decret-Llei 15/2018 de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors. • Reial Decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica. • Reial Decret 900/2015, de 9 d'octubre, pel que es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d'energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum. • Reial Decret 2818/1998, de 23 de desembre, sobre producció d’energia elèctrica per instal·lacions de fonts abastides per recursos o fonts d’energia renovables, residus i cogeneració. • Reial Decret 154/1995, de 3 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 7/1988, de 8 de gener, pel qual es regulen les exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió. • Reial Decret 7/1988, de 8 de gener, relatiu a les exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió. • Instrucció DGI 12/2023, de 7 de novembre, sobre condicions i procediment a seguir, en matèria de seguretat industrial, per posar en servei les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaiques que s’acullin al règim de compensació simplificada d’excedents en baixa tensió. Sector elèctric: • Llei 24/2013, de 26 de desembre, per la que es regula el Sector Elèctric. • Reial Decret 560/2010, del 7 de maig, pel qual es modifiquen diverses normes reglamentàries en matèria de seguretat industrial per a adequar-les a la Llei 17/2009, del 23 de novembre. • Reial Decret 1110/2007, de 24 d’agost, pel qual s’aprova el reglament unificat de punts de mesura. • Decret 74/2007, de 27 de març, pel qual es modifica l’article 13.1 del Reial Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. • Reial Decret 1580/2006, de 22 de desembre, pel que es regula la compatibilitat electromagnètica dels equips elèctrics i electrònics. • Reial Decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel que es regula la connexió a xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència. • Reglament Delegat 2016/364, de 1 de Juliol, relatiu a la classificació de les propietats de reacció al foc dels productes de la construcció de conformitat amb el reglament (UE) • Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió REBT. • Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de gener de 2003 sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE). • Directiva 2002/95/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de gener de 2003 sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics. • Reial Decret 7/1988, de 8 de gener, pel que s’estableixen les exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió. BOE 14 de gener. • Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel que es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques. DOGC núm. 932 de 28/12/87. • Decret 363/2004, de 24 d'agost, pel qual es regula el procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. • Decret 192/2023, de 7 de novembre, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes 4. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 4.1 DESCRIPCIÓ GENERAL La present instal·lació actuarà com una central de producció d’energia elèctrica, que alimenta el propi pavelló municipal on s’instal·len els panells fotovoltaics i possibles edificis a una distància inferior als 2 quilòmetres des de l’edifici, incloent una part de la producció destinada a habitatges vulnerables i habitatges de protecció oficial. El disseny de la instal·lació preveu que hi hauran excedents d’energia que s’injectaran a la xarxa elèctrica per a la seva compensació. La instal·lació estarà formada per 260 mòduls fotovoltaics de 460 Wp de potència, que totalitzen 119.600 Wp de potència instal·lada, connectats a un inversor solar de 100.000 W de potència nominal (Inversor 1). L’electricitat produïda pels generadors fotovoltaics és de corrent continu i, per tant, haurà d’adequar-se per poder ser injectada a la xarxa interna de l’edifici (corrent altern trifàsic), aquesta és la funció que compleix l’inversor. Les sortides de CA de l’Inversor es connectaran a una TMF-10 de nova instal·lació ubicada a l’interior d’un armari prefabricat de formigó integrat a la façana d’accés al pavelló municipal, al seu límit de parcel·la. A banda, també es preveu el desplaçament del comptador existent tant del subministrament normal com del subministrament de reserva del pavelló municipal, que actualment estan ubicats a la sala de baixa tensió a l’interior del pavelló i es desplaçaran integrats a la tanca al límit de la parcel·la a l’interior d’armaris prefabricats, també de nova instal·lació. Amb aquestes actuacions es podrà legalitzar la instal·lació fotovoltaica com a autoconsum compartit amb compensació simplificada d’excedents. Al costat de l’inversor s’hi instal·larà una protecció magnetotèrmica, una protecció diferencial i una protecció contra sobretensions transitòries per tal de poder-hi connectar la línia elèctrica de l’inversor. A banda, l’inversor es connectarà amb el rack existent del propi edifici per la connexió de l’Inversor a internet. La instal·lació ha de complir la Directiva (UE) 2022/2555, coneguda com a Directiva SRI2, que actualitza i reforça el marc de ciberseguretat a la Unió Europea, exigint mesures estrictes tant de seguretat informàtica com de gestió de riscos a les instal·lacions d’entitats essencials i importants. Els altres elements utilitzats a la instal·lació són els característics d’una instal·lació en baixa tensió. A continuació s’enumeren els principals elements que integren la instal·lació: - Mòduls fotovoltaics. - Estructura de suport de les plaques. - Cablejat d’interconnexió de CA i CC. - Inversors fotovoltaic. - Sistema de mesura - Quadre de proteccions de CC. - Quadre general de proteccions CA. La distribució dels mòduls sobre la coberta es realitzarà de forma que s’evitin les possibles ombres i optimitzant la integració arquitectònica a la coberta existent. La distribució dels mòduls fotovoltaics es pot observar als plànols adjunts. Els principals paràmetres que afecten al rendiment d’una instal·lació solar són: - Orientació. - Inclinació. - Ombres sobre els mòduls. - Pèrdues elèctriques. - Ventilació dels mòduls fotovoltaics. L’impacte visual de la proposta d’instal·lació es considera baix, ja que els mòduls es situen de triangular a la coberta amb una altura màxima respecte la pròpia coberta inferior als 20 cm. 5. CARACTERÍSTIQUES DELS COMPONENTS 5.1 MÒDULS FOTOVOLTAICS El generador solar està format per 260 mòduls fotovoltaics, muntats sobre suports específics per a cobertes tipus Deck, que s’instal·laran a la coberta del pavelló municipal. El camp solar estarà format per 260 mòduls de 460 Wp, connectats a un inversor de 100.000 W de potència nominal (Inversor 1). La línia elèctrica que connecta l’inversor amb els diferents quadres de protecció es col·locarà sota canal protectora metàl·lica galvanitzada de reixeta, tal com es mostra als plànols adjunts. Les especificacions tècniques dels mòduls, per una radiació estàndard de 1.000 W/m2 i una temperatura de cèl·lula de 25ºC, són les següents: CARACTERÍSTIQUES DELS MÒDULS FOTOVOLTAICS POTÈNCIA MÀXIMA 460Wp TENSIÓ EN CIRCUIT OBERT Voc 39,35V INTENSITAT DE CURTCIRCUIT Isc 14,86A TENSIÓ A MÀXIMA POTÈNCIA Vmp 33,19V INTENSITAT A MÀXIMA POTÈNCIA Imp 13,86A RENDIMENT 22,5% COEFICIENT DE TEMPERATURA Isc +0,05%/ºC COEFICIENT DE TEMPERATURA Voc -0,230%/ºC COEFICIENT DE TEMPERATURA Pmax -0,280%/ºC DIMENSIONS 1800x1134x30mm PES 21,6kg MÀXIMA CÀRREGA ESTÀTICA 5400Pa Figura 3: Característiques dels mòduls fotovoltaics Tots els mòduls satisfaran les especificacions de la IEC 61215, IEC 61730 e ISO 9001. Els mòduls fotovoltaics disposen d’una garantia de producció lineal durant els primers 25 anys, segons la qual la regressió màxima en la producció del mòdul serà del 0,40% a partir del segon any, el que equival a una disminució de la potència del 11,1% als 25 anys. Cada mòdul fotovoltaic porta de manera clarament visible i indeleble el model i el nom o el logotips del fabricant, així com una identificació individual o el número de sèrie traçable a la data de fabricació. Els contactes a l’interior de les caixes de connexió estan protegides per un recobriment de silicona i equipades amb connectors ràpids tipus Multi-Contact MC4 i cable solar de 6 mm2. 5.2 INVERSORS SOLARS Els onduladors/inversors són els encarregats de transformar en corrent altern (CA) el corrent continu (CC) generat pel camp fotovoltaic. Els onduladors detecten la presència de xarxa de CA i hi injecten l’energia generada pels mòduls fotovoltaics, sempre i quan la tensió de la xarxa CA estigui entre 197 V i 251 V entre fase i neutre, i la freqüència entre 49 Hz y 51 Hz. Fora d’aquests rangs els onduladors es desconnecten i esperen a que la xarxa restableixi uns paràmetres adequats per poder abocar l’energia generada. Es proposa la instal·lació d’un ondulador de connexió a xarxa trifàsic, de 100 kW de potència nominal, de connexió a xarxa, que incorpora deu seguidors de punt de màxima potència (MPPT) amb un total de vint entrades. A continuació es mostren les seves característiques tècniques: CARACTERÍSTIQUES DE L’ONDULADOR/INVERSOR ENTRADA CC CORRENT MÀXIM CC ENTRADA 30 A MÍNIMA TENSIÓ ENTRADA 200 V TENSIÓ D’ENTRADA NOMINAL 600 V MÀXIMA TENSIÓ D’ENTRADA 1.100 V RANG DE TENSIÓ MPPT 200-1.000 V NOMBRE DE SEGUIDORS MPPT 10 NOMBRE D’ENTRADES PER CADA MPPT 2 / 2 / 2 / 2 / 2 / 2 / 2 / 2 / 2 / 2 SORTIDA CA POTÈNCIA NOMINAL DE SORTIDA CA 100 kW POTÈNCIA MÀXIMA CA 110,0 kW CORRENT MÀXIMA 160,4 A FREQÜÈNCIA NOMINAL 50 Hz TENSIÓ DE XARXA 400 V Figura 4: Especificacions tècniques de l’inversor/ondulador L’inversor s’ubicarà a la sala de baixa tensió, on s’ubica el quadre general de proteccions de l’edifici, a la planta baixa a l’extrem nord-est del pavelló municipal, fixat a la paret. La fitxa tècnica completa dels onduladors de connexió a xarxa a instal·lar s’adjunten com a annex. CAMP FOTOVOLTAIC El camp fotovoltaic és el conjunt de mòduls fotovoltaics que units entre ells mitjançant el cablejat i una estructura comuna formaran l’element generador d’energia elèctrica de la instal·lació. En aquest cas tenim un únic camp fotovoltaic. Es muntaran un total de 260 mòduls repartits a la coberta, tal com mostren els plànols. Els mòduls s’han connectat elèctricament formant 7 subcamps fotovoltaics formats per 17 mòduls cadascun, 6 subcamps fotovoltaics formats per 16 mòduls cadascun i 3 subcamps fotovoltaics formats per 15 mòduls connectats a l’Inversor 1. La instal·lació compta amb un inversor amb deu entrades (MPPT). 5.3 ESTRUCTURA MÒDULS FOTOVOLTAICS Es preveu una estructura d’alumini marca Alusin model Picos 4.0 o equivalent, col·locada de forma autoportant a la coberta sense perforació de la mateixa, amb orientació sud, amb espuma de protecció als punts de recolzament per evitar danys a la tela asfàltica de la pròpia coberta. La subjecció de l’estructura sobre la coberta es realitza de forma autoportant mitjançant el pes propi de la instal·lació i la col·locació de contrapesos de formigó per garantir l’estabilitat de la instal·lació. Figura 5: Estructura triangular sud sobre coberta plana a utilitzar L'estructura garantirà una suficient rigidesa del conjunt i garanteixen una tracció suficient als esforços de succió del vent, tal com es mostra als càlculs adjunts. Aquesta estructura estarà degudament homologada per a aquesta finalitat i tindrà plena capacitat per resistir les condicions climatològiques a les que es pugui trobar sotmesa segons càlculs adjunts. La subjecció del mòdul contra l’estructura es farà mitjançant unes pinces de subjecció per pressió amb una amplada de 100mm i fabricades en alumini amb cargolaria de M8 d’acer inoxidable. þÿ Figura 6: Peça intermitja per subjecció mòduls Els mòduls fotovoltaics situats als extrems es fixaran mitjançant unes peces fabricades en alumini, amb cargols d’acer inoxidable. þÿ Figura 7: Peça extrem subjecció mòduls 5.4 SISTEMA DE MONITORITZACIÓ La instal·lació proposada té la capacitat d’oferir dades en temps real de la generació, el grau d’autosuficiència de la instal·lació, l’estalvi en emissions de CO2 i l’estalvi econòmic produït gràcies a la instal·lació fotovoltaica. Per a tal de veure la producció en tot moment així com la seva incidència en el consum, s’instal·larà a l’entrada de la instal·lació un dispositiu de monitorització amb connexió a internet, completament compatible amb l’inversor, que incorpora un software de gestió i monitorització. La instal·lació es monitoritzarà via portal web de la mateixa marca del subministrador de l’inversor o similar, al qual s’accedeix com si fos una pàgina web. El servidor permet processar les dades que envia l’inversor de la instal·lació, arxivant-les i mostrant-les automàticament a internet. El sistema permet: - Definir una pantalla d’accés públic amb la presentació de la instal·lació fotovoltaica (descripció, fotografies, etc.) on es podran mostrar a més els valors més rellevants de la instal·lació monitoritzats en temps real. - Consultar i fer el seguiment dels principals paràmetres de la instal·lació fotovoltaica. - Enviar de forma periòdica diferents tipus d’informes de la instal·lació per correu electrònic. L’inversor 1, es connectarà amb el dispositiu de monitorització a través de cable amb protocol Modbus RS485 i les dades es connectaran a internet mitjançant cablejat UTP categoria 6A per a visualitzar-ne les dades a través de la plataforma de monitorització del fabricant dels equips. Figura 8: Imatge de la monitorització 5.5 XARXA DE DISTRIBUCIÓ (SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ) La xarxa de distribució comprèn tots els conductors que transporten l’energia elèctrica des dels mòduls fotovoltaics fins al punt de connexió, situat al comptador de nova instal·lació ubicat al límit de parcel·la de la nua industrial on s’ubiquen els panells fotovoltaics. Els conductors de corrent continu estaran formats per cable de doble aïllament (1500 V de protecció) en el camp fotovoltaic i seran lliures d’halògens si discorren per l’interior de l’edifici. Els conductors exposats a la radiació solar hauran de ser resistents als raigs ultraviolats, o en el seu defecte, protegits per safata per exterior. El cablejat de corrent contínua circula per la coberta i descendeix a l’interior de l’edifici per l’extrem nord-est del pavelló, de forma anàloga al baixant d’aigües pluvials d’aquella zona, fins a la sala de baixa tensió del propi pavelló, on s’ubica l’inversor fotovoltaic. Aquest recorregut també es mostra als plànols adjunts. El cablejat de corrent contínua circularà per l’interior de safata metàl·lica de reixeta pel tram exterior de coberta i per l’interior de tub rígid de PVC i canal de PVC per l’interior de l’edifici fins a la seva connexió a l’inversor. Es disposaran les canalitzacions necessàries per una correcta conducció del cablejat i per evitar la generació d’esforços en aquests o en els elements de protecció, i evitar possibles travades pel trànsit normal de persones. Mitjançant safata, es faran arribar les línies provinents de les sèries fins a la caixa de proteccions de CC situades al costat del l’inversor. Tots els cablejats seran continus des de les connexions ràpides dels mòduls fotovoltaics fins les caixes de proteccions CC de l’inversor. Les caixes de proteccions i connexions tindran la IP necessària segons la seva ubicació, i hauran d’estar degudament retolades per poder ser identificades. Pel que fa al cablejat de CA, que connecta l’inversor fotovoltaic ubicat a la sala de baixa tensió fins al comptador de nova instal·lació ubicat al límit de parcel·la a l’interior d’un armari prefabricat de formigó, circula per canal PVC de nova instal·lació la zona interior al pavelló municipal i per l’interior de tub corrugat soterrat des de la façana de la nau fins a la ubicació del nou comptador. Les proteccions elèctriques de CA s’ubiquen amb un subquadre de nova instal·lació al costat de l’inversor. A banda, el mòdul de proteccions TMF-10 a instal·lar, on s’ubica el comptador, disposa d’una protecció magnetotèrmica general de tota la instal·lació fotovoltaica. El traçat del cablejat de corrent altern per tots els inversors es mostra als plànols adjunts. 5.6 DISSENY DE LES LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ Pel càlcul de la secció dels conductors s’han utilitzat els criteris de màxima caiguda de tensió i de màxim corrent admissible. En cada cas s’ha aplicat el més restrictiu. S’adjunten a l’Annex els resultats del càlcul de les seccions de cablejat mínimes per a complir les condicions abans exposades. Pel càlcul de les línies d'enllumenat i força trifàsiques emprem les següents fórmules: I = P ( 3 V  FP ) S= 100 3  L  I  FP (K V%V ) S=100 ( ) 2  L  P K V%V Nomenclatura P = Potència I = Intensitat V = Tensió FP = Factor de potència V%= Caiguda de tensió de la línia en tant per cent L = Longitud de la línia S = Secció del fil K = del Coure 56, de l'Alumini 35 Pel càlcul dels curtcircuits emprem les següents fórmules: IpccI = Ct U / 3 Zt (parcial) IpccF = Ct UF / 2 Zt (total) Zt = (Rt² + Xt²)½ tmcicc = Cc · S² / IpccF² tficc = cte. fusible / IpccF² Lmax = 0,8 UF / 2 · IF5 · (1,5 / K· S · n)² + (Xu / n · 1000)² Nomenclatura IpccI = Intensitat permanent de c.c. a l’inici de la línia en kA. Ct = Coeficient de tensió obtingut de condicions generals de c.c. U = Tensió trifàsica en V, obtinguda de condicions generals de projecte. Zt = Impedància total en mohm. IpccF = Intensitat permanent de c.c. al final de la línia en kA. UF =Tensió monofàsica en V, obtinguda de condicions generals de projecte. Rt = R1 + R2 + ....+ Rn (suma de resistències de les línies aigües amunt fins al punt de c.c.) Xt = X1 + X2 + .... + Xn (suma de reactàncies de les línies aigües amunt fins al punt de c.c.) R = L · 1000 · CR / K · S · n (mohm) R = Xu · L / n (mohm) R = Resistència de la línia en mohm. X = Reactància de la línia en mohm. L = Longitud de la línia en m. CR = Coeficient de resistivitat, obtinguda de condicions generals de c.c. K = Conductivitat del metall; KCu = 56; KAl = 35. S = Secció de la línia en mm². Xu = Reactància de la línia, en mohm, per metre. n = nº de conductors per fase. tmcicc= Temps màxim en seg. que un conductor suporta una Ipcc. Cc = Constant que depèn de la naturalesa del conductor i del seu aïllament. tficc = temps de fusió d’un fusible per una determinada intensitat de curt-circuit. Lmax = Longitud màxima del conductor protegit a c.c. (m) (per protecció per fusibles) IF5 = Intensitat de fusió en ampers de fusibles en 5 seg. Corbes vàlides.(Per a la protecció dels Interruptors automàtics dotats de relé electromagnètic). CORVA B IMAG = 5 In CORVA C IMAG = 10 In CORVA D Y MA IMAG = 20 In Totes les línies de corrent continu aniran situades en suport independent de les línies de corrent altern i portaran identificat el nom i la polaritat. 5.7 ARMARIS DE PROTECCIONS I COMMUTACIÓ AMB LA XARXA Per tal de facilitar el control i les maniobres manuals, hi ha diferents proteccions tant de CC com de CA. 5.7.1 Caixa de connexions i paral·lel del subcamp fotovoltaic. Proteccions Corrent Continu: Els quadres de proteccions i paral·lels són les caixes situades al camp fotovoltaic que serveixen per fer el paral·lel de les series. Han de servir per poder aïllar i comprovar el correcte funcionament de cada una de les series. Com s’ha comentat anteriorment, les series seran conduïdes des dels mòduls fotovoltaics fins a una caixa de proteccions de continua situada al costat de l’inversor. Es disposarà d’un fusible seccionable de 15A i 1.000 V pel pol positiu de les series i un altre fusible igual pel negatiu. Així mateix l’inversor disposa també d’un fusible electrònic per cadascuna de les series. Aquestes proteccions s’ubiquen al costat de l’inversor. L’ondulador disposa d’un sistema de connexió ràpida en CC, el qual permet la desconnexió amb seguretat del camp fotovoltaic de l’ondulador. Quan l’inversor no disposi de proteccions internes contra la sobretensió, s’haurà de disposar d’aquestes en les caixes de proteccions de CC, com és el cas. 5.7.2 Armari de proteccions de corrent altern: Les proteccions AC són el conjunt de proteccions del cablejat per a la distribució d’energia en forma de corrent altern. Aquestes aniran instal·lades en una armari de proteccions situat al costat de l’inversor com mostra als plànols adjunts. La protecció general de la línia d’evacuació de l’inversor estarà protegida per un interruptor magnetotèrmic de 4P i 160A amb poder de tall de 50kA. Aquesta protecció està ubicada dins del nou mòdul de proteccions TMF-10 a instal·lar on s’ubica el nou comptador. A banda, al costat de l’inversor s’instal·la un interruptor magnetotèrmic de 4P i 160A amb poder de tall de 50kA amb protecció diferencial de sensibilitat regulable mitjançant relé i toroidal com a protecció de la línia d’evacuació i una protecció contra sobretensions transitòries i permanents Tipus II. Aquestes proteccions s’ubiquen en un nou quadre elèctric a instal·lar al costat de l’inversor. La descripció de l’amperatge i tipologia de proteccions queden descrites en els plànols del projecte. 5.7.3 Proteccions de interconnexió El sistema FV ha d’incorporar proteccions específiques per la interconnexió de màxima i mínima freqüència (51 i 49 Hz respectivament) i de màxima i mínima tensió (1,1 Um i 0,85 Um respectivament). Aquestes estan integrades en els inversors. 5.7.4 Protecció contra contactes directes La protecció contra contactes directes va incorporada en l’aïllament dels equips elèctrics emprats i en l‘execució de la pròpia instal·lació, per la inaccessibilitat de las parts en tensió, normalment per interposició d’obstacles o per la protecció de las parts actives mitjançant l’aïllament adient. 5.7.5 Protecció contra contactes indirectes S’ha previst el sistema combinat de posada a terra de les masses metàl·liques i l’acció de dispositius de tall per intensitat de defecte, que en la part de contínua es corresponen amb un sistema de vigilant d’aïllament que incorporen els inversors. La instal·lació disposarà d’un interruptor diferencial de tall omnipolar que interromprà l'alimentació del circuit, en el cas de circulació de corrent a terra de valor superior a la seva sensibilitat. Totes les masses s’uniran al conductor de protecció. A la línia de terra s’uniran també totes les estructures, suports i altres elements metàl·lics. Aquestes unions d’equipotencialitat es realitzaran amb conductor de coure de secció adient a la potència que condueixen. En els plànols elèctrics estan descrites les seccions de cadascun dels cablejats de protecció. 5.7.6 Protecció contra sobreintensitats Tots els circuits estaran protegits en origen contra els efectes de les sobreintensitats, mitjançant interruptors automàtics magnetotèrmics en la part d’alterna i fusibles seccionables o elèctrics en la part de contínua. Queda garantit que no se superaran les màximes intensitats admissibles en els conductors, per l’actuació de les proteccions, alhora que queda garantida una ràpida desconnexió del circuit corresponent, en cas de curtcircuit. 5.8 INSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇ La línia elèctrica provinent de l’inversor es connecta a una nova TMF-10 estàndard per a mesurar la generació neta que la instal·lació aboca a la xarxa distribuïdora per realitzar el consum col·lectiu amb altres consumidors associats. A banda, serà necessari que els dos comptadors de consum, tant el del subministrament normal com el del subministrament de reserva, es traslladin des de la seva ubicació actual fins a una nova TMF-10 i a una nova CPMMF4 respectivament, que s’ubicaran a la tanca, al límit de parcel·la. A banda, és necessari modificar la instal·lació d’enllaç per tal d’adequar-la als requisits de la companyia distribuïdora, que actualment es troba en l’estat que es mostra a la imatge següent: Figura 9: Estat actual dels comptadors de consum del pavelló municipal Per tal d’adequar la instal·lació d’enllaç i afegir els equips necessaris per a l’autoconsum compartit es preveu: - Subministrament i instal·lació de dos armaris prefabricats de tres portes referència CAHORS GRC Z20-3P/CS+CGP+TMF1/10 o equivalent. - Subministrament i instal·lació d’un armari prefabricat de dos portes referència CAHORS GRC Z14-PTRI/TMF10 inferior a 630A o equivalent. - Subministrament i instal·lació de dos mòduls de proteccions TMF-10 referència CAHORS TMF10-T 80-160 o equivalent. - Subministrament i instal·lació de mòdul per a comptador trifàsic individual de mesura directe referència CAHORS CPM-MF4 o equivalent. - Subministrament i instal·lació de Caixa General de Protecció esquema 12a referència CAHORS CGP-12a-400-400 o equivalent. - Subministrament i instal·lació de dos Caixa General de Protecció esquema 9 referència CAHORS CGP-9-250 BUC BC – Norma NNL016-Ed3 o equivalent. - Subministrament i instal·lació de dos Caixa de Seccionament referència CAHORS CS 400 o equivalent. Els equips descrits anteriorment s’ubicaran integrats a la tanca perimetral existent, on serà necessari realitzar treballs d’obra civil de demolició del mur i la tanca per la integració dels armaris prefabricats, a la imatge següent es mostra la zona on s’ubiquen els equips: Figura 10: Zona on ubicar els nous equips de comptatge Amb la instal·lació d’aquests equips es considera suficient per a poder legalitzar la instal·lació com a autoconsum compartit, seguint un exemple de connexions semblant al següent: Figura 11: Exemple de connexió de la instal·lació d’enllaç per un autoconsum compartit 5.9 COMPLIMENT DE NORMATIVA DE LOCALS HUMITS La normativa que regula les especificacions tècniques i de seguretat que han de respectar les instal·lacions en locals de característiques especials és la ICT-BT-30. Segons aquesta normativa, es considera: “Locales o emplazamientos húmedos son aquellos cuyas condiciones ambientales se manifiestan momentánea o permanentemente bajo la forma de condensación en el techo y paredes, manchas salinas o moho aún cuando no aparezcan gotas, ni el techo o paredes estén impregnados de agua.” D’acord a la ITC-BT-30, els elements i equips com els mòduls solars i els quadres locals que es trobin a la intempèrie hauran de complir els següents requeriments: - Les canalitzacions seran estanques i totes les connexions es realitzaran mitjançant premsa estopes o sistemes equivalents que presentin un grau d’estanqueïtat mínim IP54. - Totes les caixes de connexió i quadres exteriors presentaran el mateix grau d’estanqueïtat IP54. - Segons indica la IITC-BT-22 tots els circuits disposaran dels adequats elements de protecció en origen. 5.10 INSTAL·LACIONS DE POSADA A TERRA La connexió a la xarxa de posada a terra de totes les masses metàl·liques té per objectiu limitar la tensió que, respecte del terra, podrien presentar aquestes masses en cas d’un contacte accidental amb una part activa de la instal·lació. De la mateixa manera, el pas del corrent de defecte pel terreny provoca l’aparició de les denominades tensions de pas i contacte que poden resultar perilloses per a les persones. Per a què això no passi, aquestes tensions mai no podran sobrepassar els valors màxims admissibles donats pel reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT). Els càlculs es realitzen segons els valors que indiquen les taules de la Instrucció tècnica complementària ITC-BT- 18 del REBT. Al ser una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum compartit no connectada a la xarxa elèctrica existent a l’edifici, es preveu la instal·lació de dos piquetes de terra, amb un cable nu de coure de 35mm2 i una caixa seccionadora de terres on es connectarà la instal·lació fotovoltaica, tant al part de CA com la part de CC. 6. GENERACIÓ D’ENERGIA L’estimació de la producció prevista per la planta fotovoltaica es duu a terme mitjançant programes de càlcul específics. Aquests programes parteixen de dades històrics de radiació i temperatura, amb els quals, introduint les condicions concretes de la instal·lació (equips que la integren, situació dels mòduls fotovoltaics, possibles ombres que es puguin originar, ets.), poden estimar amb un alt grau d’exactitud, la producció elèctrica que es pot esperar de la instal·lació. En concret, s’ha utilitzat el programa Helioscope. A la taula següent es recullen els principals valors de producció estimats: Energia Generada (kWh) Gener 6.026,5 Febrer 7.940,4 Març 12.553,6 Abril 14.774,2 Maig 17.405,9 Juny 18.521,6 Juliol 18.784,0 Agost 16.739,2 Setembre 12.495,6 Octubre 9.692,9 Novembre 6.190,9 Desembre 5.428,6 ANUAL 146.553,4 Figura 12: Producció anual estimada de 119,60 kWp Per tant, la producció prevista és de 146.553,4 kWh/any. Amb aquest valor s’obté una producció específica de 1.225,36 kWh/kWp i any. A la següent figura es pot veure una representació gràfica de la producció estimada per cada mes: Figura 13: Producció mensual d’energia prevista 7. PRESSUPOST SIMPLIFICAT El pressupost del projecte es troba degudament explicat i detallat a l’Annex del present projecte. PRESSUPOST DESGLOSSAT IMPORT [€] Material Fotovoltaic 81.452,72 € Material Elèctric CA 39.190,35 € Treballs externs 19.953,33 € Elements de control i legalització 13.315,27 € PEM 153.911,67 € Despeses generals (13%) 20.008,52 € Benefici industrial (6%) 9.234,70 € SUBTOTAL 183.154,89 € IVA (21%) 38.462,53 € TOTAL 221.617,42 € Figura 14: Pressupost simplificat de la instal·lació 8. CONCLUSIONS En el present projecte, resta de documents i plànols s’han descrit les instal·lacions d’una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum compartit amb compensació simplificada d’excedents connectada a al pavelló municipal de Sant Julià de Vilatorta mitjançant una planta de mòduls fotovoltaics que transformen la llum del Sol en electricitat. Aquesta instal·lació complirà el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, així com les Ordenances, Normativa i mesures de seguretat que siguin aplicables. Amb aquesta exposició, el tècnic que subscriu, estima que s’han detallat suficientment aquesta instal·lació, sense perjudici de qualsevol ampliació o aclariment futur. ANNEX 1. CÀLCULS JUSTIFICATIUS ELÈCTRICS Caiguda de tensió i intensitat de curtcircuit - Inversor 1 (100 kW) Tram Mòduls Tensió Mod.(V) Vcct(V) Impp(A) Icc(A) σ del Cu a 90ºCLong. (m) Secció(mm2) CdT en % Iccmàx(A) String 1 17 33,19 564,23 13,86 14,86 44 80 6 1,49 18,58 String 2 17 33,19 564,23 13,86 14,86 44 78 6 1,45 18,58 String 3 17 33,19 564,23 13,86 14,86 44 76 6 1,41 18,58 String 4 17 33,19 564,23 13,86 14,86 44 74 6 1,38 18,58 String 5 17 33,19 564,23 13,86 14,86 44 72 6 1,34 18,58 String 6 15 33,19 497,85 13,86 14,86 44 58 6 1,22 18,58 String 7 15 33,19 497,85 13,86 14,86 44 55 6 1,16 18,58 String 8 15 33,19 497,85 13,86 14,86 44 52 6 1,10 18,58 String 9 16 33,19 531,04 13,86 14,86 44 49 6 0,97 18,58 String 10 16 33,19 531,04 13,86 14,86 44 46 6 0,91 18,58 String 11 17 33,19 564,23 13,86 14,86 44 43 6 0,80 18,58 String 12 17 33,19 564,23 13,86 14,86 44 50 6 0,93 18,58 String 13 16 33,19 531,04 13,86 14,86 44 46 6 0,91 18,58 String 14 16 33,19 531,04 13,86 14,86 44 42 6 0,83 18,58 String 15 16 33,19 531,04 13,86 14,86 44 38 6 0,75 18,58 String 16 16 33,19 531,04 13,86 14,86 44 34 6 0,67 18,58 S’escull conductors Unipolars 1x6mm²Cu Nivell d’aïllament, aïllament: 1,5 kV, XLPE. Desig. UNE: ZZ-F/H1Z2Z2-K I.ad. a 60°C aeri = 70 A I.ad. a 60°C contacte superfície = 67A Intensitat admissible a 60°C per a 2 cables en contacte amb una superfície = 57A Intensitat admissible a 90°C per 2 cables en contacte amb una superfície = 57 x 0,75= 42 A La instal·lació interior anirà sota tub o canal. I.ad. a 40°C (Fc=1)= 48 A. segons ITC-BT-19 -taula 1 B1. Intensitat de treball inferior a la de la Taula. Càlcul de les línia CA de l’inversor fins a la connexió al comptador. Fórmulas, Intensidad de empleo (Ib); caída de tensión (dV) Línea Trifásica equilibrada I = P / (√3·U·cos()·r) dV = I·(R·cos() + X·sen()) Línea Monofásica I = P / (U·cos()·r) dV = 2·I·(R·cos() + X·sen()) En donde: P = Potencia activa en vatios (w) U = Tensión de servicio en voltios (V), fase_fase o fase_neutro I = Intensidad en amperios (A) dV = Caída de tensión simple(V) Cos = Coseno de fi, factor de potencia r = Rendimiento (eficiencia para líneas motor) R = Resistencia eléctrica conductor () X = Reactancia eléctrica conductor () Sistema eléctrico en general (desequilibrado o equilibrado) SR = PR + QR·i |SR| = √(PR² + QR²) IR = SR*/VR* IN = IR + IS + IT Siendo, SR = Potencia compleja fasor R; SR* = Conjugado; |SR| = Potencia aparente (VA) IR = Intensidad fasorial R VR = Tensión fasorial R, (RN origen de fasores de tensión en 3F+N, RS en 3F) IN = Intensidad fasorial Neutro Igual resto de fases cdt Fase_Neutro dVR = ZR·IR + ZN·IN dVR1_2 = |VR1| - |VR2| cdt Fase_Fase dVRS = ZR·IR - ZS·IS dVRS1_2 = |VRS1| - |VRS2| Igual resto de fases Siendo, dVR = Caída de tensión compleja fase R_neutro dVR1_2 = Caída de tensión genérica R_neutro de 1 a 2 (V) dVRS = Caída de tensión compleja fase R_fase S dVRS1_2 = Caída de tensión genérica R_S de 1 a 2 (V) Fórmula Conductividad Eléctrica K = 1/  = 20[1+ (T-20)] T = T0 + [(Tmax-T0) (I/Imax)²] Siendo, K = Conductividad del conductor a la temperatura T.  = Resistividad del conductor a la temperatura T. 20 = Resistividad del conductor a 20ºC. Cu = 0.017241 ohmiosxmm²/m Al = 0.028264 ohmiosxmm²/m  = Coeficiente de temperatura: Cu = 0.003929 Al = 0.004032 T = Temperatura del conductor (ºC). T0 = Temperatura ambiente (ºC): Cables enterrados = 25ºC Cables al aire = 40ºC Tmax = Temperatura máxima admisible del conductor (ºC): XLPE, EPR = 90ºC PVC = 70ºC Barras Blindadas = 85ºC I = Intensidad prevista por el conductor (A). Imax = Intensidad máxima admisible del conductor (A). Fórmulas Sobrecargas Ib  In  Iz I2  1,45 Iz Donde: Ib: intensidad utilizada en el circuito. Iz: intensidad admisible de la canalización según la norma UNE-HD 60364-5-52. In: intensidad nominal del dispositivo de protección. Para los dispositivos de protección regulables, In es la intensidad de regulación escogida. I2: intensidad que asegura efectivamente el funcionamiento del dispositivo de protección. En la práctica I2 se toma igual: - a la intensidad de funcionamiento en el tiempo convencional, para los interruptores automáticos (1,45 In como máximo). - a la intensidad de fusión en el tiempo convencional, para los fusibles (1,6 In). Fórmulas compensación energía reactiva cosØ = P/(P²+ Q²). tgØ = Q/P. Qc = Px(tgØ1-tgØ2). C = Qcx1000/U²x; (Monofásico - Trifásico conexión estrella). C = Qcx1000/3xU²x; (Trifásico conexión triángulo). Siendo: P = Potencia activa instalación (kW). Q = Potencia reactiva instalación (kVAr). Qc = Potencia reactiva a compensar (kVAr). Ø1 = Angulo de desfase de la instalación sin compensar. Ø2 = Angulo de desfase que se quiere conseguir. U = Tensión compuesta (V).  = 2xPixf ; f = 50 Hz. C = Capacidad condensadores (F); cx1000000(μF). Fórmulas Cortocircuito * Ik3 = ct U / 3 (ZQ+ZT+ZL) * Ik2 = ct U / 2 (ZQ+ZT+ZL) * Ik1 = ct U / 3 (2/3·ZQ+ZT+ZL+(ZN ó ZPE)) ¡ATENCIÓN!: La suma de las impedancias es vectorial, son números complejos y se suman partes reales por un lado (R) e imaginarias por otro (X). * La impedancia total hasta el punto de cortocircuito será: Zt = (Rt² + Xt²)½ Rt: R1 + R2 + ................+ Rn (suma de las resistencias de las líneas aguas arriba hasta el punto de c.c.) Xt: X1 + X2 + .............. + Xn (suma de las reactancias de las líneas aguas arriba hasta el punto de c.c.) Siendo: Ik3: Intensidad permanente de c.c. trifásico (simétrico). Ik2: Intensidad permanente de c.c. bifásico (F-F). Ik1: Intensidad permanente de c.c. Fase-Neutro o Fase PE (conductor de protección). ct: Coeficiente de tensión.(Condiciones generales de cc según Ikmax o Ikmin), UNE_EN 60909. U: Tensión F-F. ZQ: Impedancia de la red de Alta Tensión que alimenta nuestra instalación. Scc (MVA) Potencia cc AT. ZQ = ct U²/ Scc XQ = 0.995 ZQ RQ = 0.1 XQ UNE_EN 60909 ZT: Impedancia de cc del Transformador. Sn (KVA) Potencia nominal Trafo, ucc% e urcc% Tensiones cc Trafo. ZT = (ucc%/100) (U²/ Sn) RT = (urcc%/100) (U²/ Sn) XT = (ZT² -RT²)½ ZL,ZN,ZPE: Impedancias de los conductores de fase, neutro y protección eléctrica respectivamente. R =  L / S · n X = Xu · L / n R: Resistencia de la línea. X: Reactancia de la línea. L: Longitud de la línea en m. : Resistividad conductor, (Ikmax se evalúa a 20ºC, Ikmin a la temperatura final de cc según condiciones generales de cc). S: Sección de la línea en mm². (Fase, Neutro o PE) Xu: Reactancia de la línea, en mohm por metro. n: nº de conductores por fase. * Curvas válidas.(Interruptores automáticos dotados de Relé electromagnético). CURVA B IMAG = 5 In CURVA C IMAG = 10 In CURVA D IMAG = 20 In Fórmulas Embarrados Cálculo electrodinámico max = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wx · n) max = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wy · n) Siendo, max: Tensión máxima en las pletinas (kg/cm²) Ipcc: Intensidad permanente de c.c. (kA) L: Separación entre apoyos (cm) d: Separación entre pletinas (cm) n: nº de pletinas por fase Wx: Módulo resistente por pletina eje x-x (cm³) Wy: Módulo resistente por pletina eje y-y (cm³) adm: Tensión admisible material (kg/cm²) Comprobación por solicitación térmica en cortocircuito Icccs = Kc · S / ( 1000 · tcc) Siendo, Ipcc: Intensidad permanente de c.c. (kA) Icccs: Intensidad de c.c. soportada por el conductor durante el tiempo de duración del c.c. (kA) S: Sección total de las pletinas (mm²) tcc: Tiempo de duración del cortocircuito (s) Kc: Constante del conductor: Cu = 164, Al = 107 Fórmulas Lmáx Lmáx = 0.8 · U · S · k1 / (1.5 · 20 · (1+m) · Ia · k2) Lmáx = Longitud máxima (m), para protección de personas por corte de la alimentación con dispositivos de corriente máxima. U = Tensión (V), Uff/ 3 en sistemas TN e IT con neutro distribuido, Uff en IT con neutro NO distribuido. S: Sección (mm²), Sfase en sistemas TN e IT con neutro NO distribuido, Sneutro en sistemas IT con neutro distribuido. k1 = Coeficiente por efecto inductivo en las líneas, 1 S<120mm², 0.9 S=120mm², 0.85 S=150mm², 0.8 S=185mm², 0.75 S>=240mm². 20 = Resistividad del conductor a 20ºC. Cu = 0.017241 ohmiosxmm²/m Al = 0.028264 ohmiosxmm²/m m = Sfase/Sneutro sistema TN_C, Sfase/Sprotección sistema TN_S, Sneutro/Sprotección sistema IT neutro distribuido, Sfase/Sprotección sistema IT neutro NO distribuido. Ia: Fusibles, IF5 = Intensidad de fusión en amperios de fusibles en 5sg. Interruptores automáticos, Imag (A): CURVA B IMAG = 5 In CURVA C IMAG = 10 In CURVA D IMAG = 20 In k2 = 1 sistemas TN, 2 sistemas IT. Fórmulas Resistencia Tierra Placa enterrada Rt = 0,8 · / P Siendo, Rt: Resistencia de tierra (Ohm) : Resistividad del terreno (Ohm·m) P: Perímetro de la placa (m) Pica vertical Rt =  / L Siendo, Rt: Resistencia de tierra (Ohm) : Resistividad del terreno (Ohm·m) L: Longitud de la pica (m) Conductor enterrado horizontalmente Rt = 2· / L Siendo, Rt: Resistencia de tierra (Ohm) : Resistividad del terreno (Ohm·m) L: Longitud del conductor (m) Asociación en paralelo de varios electrodos Rt = 1 / (Lc/2 + Lp/ + P/0,8) Siendo, Rt: Resistencia de tierra (Ohm) : Resistividad del terreno (Ohm·m) Lc: Longitud total del conductor (m) Lp: Longitud total de las picas (m) P: Perímetro de las placas (m) DEMANDA DE POTENCIAS - ESQUEMA DE DISTRIBUCIÓN TT - Potencia total instalada: TOTAL.... 0 W - Potencia Máxima Admisible (W): 110851.25 Cálculo de la DERIVACIÓN INDIVIDUAL - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: Enterrados Bajo Tubo (R.Subt) - Longitud: 34 m; Cos _R : 1; Cos _S : 1; Cos _T : 1; Xu(m/m): 0.08; - Coeficiente de simultaneidad: R = 1; S = 1; T = 1; - Potencias: P(w): 0 Q(var): 0 - Intensidades fasores: IR = 0; IS = 0; IT = 0; IN = 0 - Intensidades valor eficaz: IR = 0; IS = 0; IT = 0; IN = 0 Calentamiento: Intensidad(A)_R: 0 Se eligen conductores Unipolares 4x70+TTx35mm²Cu Nivel Aislamiento, Aislamiento: 0.6/1 kV, XLPE+Pol - Libre de halógenos y baja emisión de humos opacos y gases corrosivos -. Desig. UNE: RZ1-K(AS) Cca-s1b,d1,a1 I.ad. a 25°C (Fc=1) 185 A. según ITC-BT-07 Diámetro exterior tubo: 125 mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): R = 25; S = 25; T = 25; N = 25 e(parcial): Simple: RN = 0 V, 0%; SN = 0 V, 0%; TN = 0 V, 0%; Compuesta: RS = 0 V, 0%; ST = 0 V, 0%; TR = 0 V, 0%; e(total): Simple: RN = 0 V, 0%; SN = 0 V, 0%; TN = 0 V, 0%; Compuesta: RS = 0 V, 0%; ST = 0 V, 0%; TR = 0 V, 0%; Prot. Térmica: I. Aut./Tet. In.: 160 A. Térmico reg. Int.Reg.: 160 A. Cálculo de la Línea: Fotovoltaica - Potencia nominal: 100 kVA - Tensión de servicio: 400 V. - Canalización: B1-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra - Longitud: 5 m; Cos : 1; Xu(m/m): 0.08; - Potencias: P(w): 100000 Q(var): 0 - Intensidades fasores: IR = 144.34; IS = -72.17-125i; IT = -72.17+125i; IN = 0 - Intensidades valor eficaz: IR = 144.34; IS = 144.34; IT = 144.34; IN = 0 Calentamiento: Intensidad(A)_R: 158.77 Se eligen conductores Unipolares 4x70+TTx35mm²Cu Nivel Aislamiento, Aislamiento: 0.6/1 kV, XLPE+Pol - No propagador incendio y emisión humos y opacidad reducida -. Desig. UNE: RZ1-K(AS) Cca-s1b,d1,a1 I.ad. a 40°C (Fc=1) 201 A. según ITC-BT-19 Diámetro exterior tubo: 63 mm. Caída de tensión: Temperatura cable (ºC): R = 65.78; S = 65.78; T = 65.78; N = 40 e(parcial): Simple: RN = 0.21 V, 0.09%; SN = 0.21 V, 0.09%; TN = 0.21 V, 0.09%; Compuesta: RS = 0.36 V, 0.09%; ST = 0.36 V, 0.09%; TR = 0.36 V, 0.09%; e(total): Simple: RN = 0.21 V, 0.09% ADMIS (1.5% MAX.); SN = 0.21 V, 0.09%; TN = 0.21 V, 0.09%; Compuesta: RS = 0.36 V, 0.09%; ST = 0.36 V, 0.09%; TR = 0.36 V, 0.09%; Prot. Térmica: I. Aut./Tet. In.: 160 A. Térmico reg. Int.Reg.: 160 A. Protección diferencial: Relé y Transfor. Diferencial Sens.: 500 mA. Clase A. CÁLCULO DE EMBARRADO CUADRO GENERAL DE MANDO Y PROTECCIÓN Datos - Metal: Cu - Estado pletinas: desnudas - nº pletinas por fase: 1 - Separación entre pletinas, d(cm): 10 - Separación entre apoyos, L(cm): 25 - Tiempo duración c.c. (s): 0.5 Pletina adoptada - Sección (mm²): 75 - Ancho (mm): 25 - Espesor (mm): 3 - Wx, Ix, Wy, Iy (cm3,cm4) : 0.312, 0.39, 0.037, 0.005 - I. admisible del embarrado (A): 270 a) Cálculo electrodinámico max = Ipcc² · L² / ( 60 · d · Wx · n) =14.48² · 25² /(60 · 10 · 0.312 · 1) = 699.751 <= 1200 kg/cm² Cu b) Cálculo térmico, por intensidad admisible Ical = 0 A Iadm = 270 A c) Comprobación por solicitación térmica en cortocircuito Ipcc = 14.48 kA Icccs = Kc · S / ( 1000 · tcc) = 164 · 75 · 1 / (1000 · 0.5) = 17.39 kA Los resultados obtenidos se reflejan en las siguientes tablas: Cuadro General de Mando y Protección Denominación P.Cálculo (W) Dist.Cálc. (m) Sección (mm²) I.Cálculo (A) I.Adm. (A) C.T.Parc. (%) C.T.Total (%) Dimensiones(mm) Tubo,Canal,Band. DERIVACION IND. 0 34 4x70+TTx35Cu 0 185 0 0 125 Fotovoltaica 100000 5 4x70+TTx35Cu 144.34 201 0.09 0.09 63 Cortocircuito Denominación Longitud (m) Sección (mm²) Ikmaxi (kA) P de C (kA) Ikmaxf (kA) Ikminf (A) Curva válida, xln Lmáxima (m) Fase DERIVACIÓN IND. 34 4x70+TTx35Cu 23.358 25 14.477 5854.81 160;10 In Fotovoltaica 5 4x70+TTx35Cu 14.477 15 13.583 5212.79 160;10 In ANNEX 2 QUADRE DE DESCOMPOSATS PER CAPÍTOL ANNEX 3 AMIDAMENTS ANNEX 4 PRESSUPOST ANNEX 5 RESUM DE PRESSUPOST ANNEX 6 INFORME HELIOSCOPE Design 1 Pavelló Sant Julià, Avinguda de Sant Llorenç, 08504 Sant Julià de Vilatorta, Barcelona Report Project Name Pavelló Sant Julià Project Address Avinguda de Sant Llorenç, 08504 Sant Julià de Vilatorta, Barcelona Prepared By Arnau Altimiras arnau@altimiras.net System Metrics Design Design 1 Module DC Nameplate 119.60 kW Inverter AC Nameplate 100.00 kW Load Ratio: 1.20 Annual Production 146.6 MWh Performance Ratio 77.3% kWh/kWp 1,225.4 Weather Dataset TMY, 10km Grid, Meteonorm 8 (meteonorm_v8) Simulator Version 5c48c9fbd4-93262b2f20- 291eca0aa6-6ae928cd2c Project Location Monthly Production kWh Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct Nov Dec 0 5k 10k 15k 20k Sources of System Loss Shading Shading: 7.3% : 7.3% Shading: 7.3% Reflection Reflection: 3.9% : 3.9% Reflection: 3.9% Irradiance SSooiilliinngg:: 22..00%% Irradiance: 0.8% : 0.8% Irradiance: 0.8% Temperature Temperature: 2.3% : 2.3% Temperature: 2.3% Electrical Electrical Mismatch Mismatch: 5.7% : 5.7% Electrical Mismatch: 5.7% Wiring Wiring: 0.5% : 0.5% Wiring: 0.5% Clipping Clipping: 0.5% : 0.5% Clipping: 0.5% Inverters Inverters: 1.6% : 1.6% Inverters: 1.6% AC System AC System: 0.5% : 0.5% AC System: 0.5% Annual Production Description Output % Delta Irradiance (kWh/m2) Annual Global Horizontal Irradiance 1,569.7 POA Irradiance 1,585.1 1.0% Shaded Irradiance 1,469.5 -7.3% Irradiance after Refl ection 1,412.1 -3.9% Irradiance after Soiling 1,383.9 -2.0% Total Collector Irradiance 1,384.7 0.1% Energy (kWh) Nameplate 165,599.0 Output at Irradiance Levels 164,199.0 -0.8% Output at Cell Temperature Derate 160,406.6 -2.3% Output after Electrical Mismatch 151,261.1 -5.7% Optimal DC Output 150,440.8 -0.5% Constrained DC Output 149,697.0 -0.5% Inverter Output 147,290.0 -1.6% Energy to Grid 146,553.5 -0.5% Temperature Metrics Avg. Operating Ambient Temp 17.3 °C Avg. Operating Cell Temp 24.7 °C Simulation Metrics Operating Hours 4666 Solved Hours 4666 Condition Set Description Condition Set 1 Weather Dataset TMY, 10km Grid, Meteonorm 8 (meteonorm_v8) Solar Angle Location Meteo Lat/Lng Transposition Model Perez Model Temperature Model Sandia Model Temperature Model Parameters Rack Type a b Temperature Delta Fixed Tilt -3.56 -0.075 3°C Flush Mount -2.81 -0.0455 0°C East-West -3.56 -0.075 3°C Carport -3.56 -0.075 3°C Soiling (%) J F M A M J J A S O N D 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 Albedo J F M A M J J A S O N D 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 0.20 Rear Mismatch Loss 10% Rear Shading Factor 5% Module Transparency 0% Irradiation Variance 5% Cell Temperature Spread 4° C Module Binning Range -2.5% to 2.5% AC System Derate 0.50% Module & Component Characterizations Type Component Characterization Bifacial Module LR7-54HTH-460M (Longi) Spec Sheet Characterization, PAN False Inverter SUN2000-40KTL-M3 (Huawei) Spec Sheet N/A Inverter SUN2000-30KTL-M3 (400V) (2022) (Huawei) Spec Sheet N/A Components Component Name Count Inverters SUN2000-40KTL-M3 (Huawei) 1 (40.00 kW) Inverters SUN2000-30KTL-M3 (400V) (2022) (Huawei) 2 (60.00 kW) Strings 10 AWG (Copper) 12 (946.2 m) Module Longi, LR7-54HTH-460M (460W) 260 (119.60 kW) Wiring Zones Description Combiner Poles String Size Stringing Strategy Wiring Zone - 7-26 Along Racking Wiring Zone 2 - 7-26 Along Racking Wiring Zone 3 - 7-26 Along Racking Field Segments Description Racking Orientation Tilt Azimuth Intrarow Spacing Frame Size Frames Modules Power Field Segment 1 Fixed Tilt Landscape (Horizontal) Module: 10° Module: 195.62738° 0.4 m 1x1 85 85 39.10 kW Field Segment 2 Fixed Tilt Landscape (Horizontal) Module: 10° Module: 285.3663° 0.4 m 1x1 77 77 35.42 kW Field Segment 3 Fixed Tilt Landscape (Horizontal) Module: 10° Module: 285.3663° 0.4 m 1x1 98 98 45.08 kW Detailed Layout2 ANNEX 7 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Objecte del pla de seguretat Pla de Seguretat estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Són les directrius bàsiques que utilitzarà l'empresa instal·ladora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. Justificació del pla El Pla de Seguretat, es redacta d'acord amb allò que disposa el Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre de 1997, i en concret dóna compliment a l'article 4 d'aquest Reial decret. Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de novembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: • El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja • L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació • La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars • El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors • La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses • La recollida dels materials perillosos utilitzats • L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes • L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball • La cooperació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms • Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: • L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: a) Evitar riscos b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar c) Combatre els riscos a l'origen d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors • L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines • L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic • L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. • Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. Característiques de les obres Situació de les obres S’indica en la introducció de la memòria descriptiva capítol 2.2, Emplaçament i Accessos. Propietat S’indica en la introducció de la memòria descriptiva del present projecte capítol 2.1, Titularitat de la Instal·lació. Autor del pla de seguretat El Pla de Seguretat ha estat redactat per l’Enginyer Tècnic Elèctric ARNAU ALTIMIRAS PUJADAS, col·legiat núm.27621 CETIB. Descripció de les obres Per una correcta definició dels riscos i accidents de treball que se poden produir durant l’execució de les instal·lacions, caldrà tenir en compte cada tipus de instal·lació, en funció de les diferents feines i màquines que hi intervenen. En aquesta obra el contractista principal, realitzarà les següents activitats, que podem considerar bàsiques o fonamentals i que detallem a continuació: • Desplaçament de personal, fins al lloc de treball • Transport de materials i eines • Muntatge de la instal·lació elèctrica de baixa tensió. • Muntatge dels diferents equips elèctrics de les llumeneres corresponent al cablejat i connexions dels diferents punts de llum, així com el quadre de comandament i control i les diferents línies elèctriques. • Maniobres necessàries per retirar i reposar la tensió a la instal·lació, així com per efectuar les corresponents proves de funcionament • Desmuntatge total o parcial de instal·lacions existents ( si fos necessari) Accés a les obres Cada contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tan sols les persones autoritzades, i amb les proteccions personals que són obligades, puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. EXECUCIÓ DEL PROJECTE Termini d’execució Es preveu una durada d'execució dels treballs de 2 mesos. Nombre de treballadors Es preveu una mitjana de 2 a 6 treballadors. PARTS CONSTRUCTIVES I ELS SEUS RISCOS Identificació dels riscos Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Serveis provisionals En aquestes obres a realitzar no hi ha la necessitat de disposar de serveis provisionals. Unitats constructives i els seus riscos En aquest grup de treballs es farà referència bàsicament als riscos i normes de seguretat corresponents a l’execució i Muntatge de conduccions, peces especials per a les conduccions i cablejat elèctric, així com tot allò necessari per deixar totalment acabada cada unitat constructiva descrita en apartats anteriors. La relació d'unitats constructives que componen les obres són les que es relacionen a continuació: Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió. a) Riscos previsibles: • Caigudes a diferent alçada (per desnivells, rases o talussos, per escales portàtils) • Caigudes al mateix nivell (per defectes del terra, males condicions atmosfèriques, trepitjar o entropessar amb objectes, i existència de líquids • Aixafaments (amb eines, màquines i objectes) • Cops i talls (amb objectes mòbils o fixes i maquines portàtils) • Talls a les mans per objectes i/o eines • Trepitjar objectes tallants i/o punxants • Electrocució, Vn:400-230 V • Cremades provocades per les descàrregues elèctriques • Esclafament de dits, al introduir els cables als conductes • Contactes elèctrics indirectes, produïts com a conseqüència de treballar amb aparells elèctrics portàtils • Manipulació de carregues o eines (per desplaçar, aixecar o sostenir carrega, per moviments bruscos inesperats) • Riscos derivats del tràfic (com son col·lisions entre vehicles i contra objectes fixes, atropellar, fallida mecànica i bolcada de vehicles) • Agressions per animals (com insectes, rèptils, gossos i gats, i altres animals) • Condicions tèrmiques (per exposició continuada a temperatures extremes). • Risc de dany a tercers (per l’existència de curiosos, de trànsit en les proximitats, zones habitades a l’entorn, manipulació de cables elèctrics amb tensió). b) Mesures preventives col·lectives: • Preparar una zona de descàrrega de material, convenientment indicada i ordenada. • Escales auxiliars adequades i es revisarà l’estat de conservació diàriament abans de començar la jornada de treball. • Efectuar un manteniment adequat de les eines i maquinària a utilitzar. • Totes les càrregues suspeses se subjectaran mitjançant dos punts adequats, per garantir la seva estabilitat. Queda terminantment prohibit utilitzar els “flejes” dels paquets de material com a lloc de subjecció de la càrrega. • Neteja de les zones de treball i trànsit, els retalls sobrants i elements fragmentats es dipositaran en un lloc determinat, per a la seva posterior recollida i trasllat a l’abocador. • Per evitar incendis es controlarà la direcció de la flama durant el funcionament de bufadors. • S’utilitzaran aparells portàtils amb doble aïllament. • Comprovar l’absència de tensió, abans de manipular aparells o conductors per efectuar possibles connexions. • Senyals d’indicació de perill d’electrocució. Risc Elèctric Baixa Tensió. • Senyal de prohibit el pas a tota persona aliena a la instal·lació elèctrica. • Senyal informativa de localització de la farmaciola. • Placa de Primers Auxilis en cas d’electrocució. • Els cables, durant el període de temps que no s'hagin de connectar elèctricament, es curtcircuitaran i es connectaran a terra. • Queda prohibit treballar a diferents nivells en la mateixa vertical, així com davall de carregues suspeses. • Els armaris o quadres elèctrics, disposaran d’interruptors diferencials i preses de terra. • La maquinaria que s’utilitzarà, sols serà manipulada per personal expert. • Els vehicles i maquinaria que s’utilitzarà per al transport de mercaderies i persones estaran en perfecte estat de manteniment i al corrent de la ITV, si s’escau. • Es muntarà protecció passiva adequada en la zona de treball per tal d’evitar atropellaments. • Sols es restablirà el servei a la instal·lació elèctrica quan es tingui la total seguretat, que no hi ha gent treballant. • Queden prohibits els treballs en tensió • Els cables, durant el període de temps que no s’hagin de connectar elèctricament, es curtcircuitaran i es connectaran a terra. c) Proteccions personals: • Ús de casc de polietilè. • Ús de roba de treball adequada. • Ús de calçat de protecció i aïllant. • Ús de cinturó de seguretat o arnés. • Ús de guants. • Per al personal que utilitzi eines que poden provocar projeccions de fragments de material: ús d’ulleres contra impactes i antipols. • Ús de guants aïllants de goma Vn:1KV. • Ús de ulleres de protecció per evitar lesions oculars, en casos d’arc elèctric, projecció de partícules solides. Totes les eines estaran en perfecte estat, per tal de complir amb el ús per al qual van esser dissenyades. d) Proteccions de danys a tercers: • Tancament perimetral de la zona de treball, amb senyals i cartells de prohibit el pas a tota persona aliena a l’obra. • Senyalització de la calçada i col·locació de senyals als llocs d’accés a la zona de treball. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS (ANNEX II DEL R.D. 1627 / 1997) • Treballs amb riscos especialment greus de sepultura, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball. • Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. • Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades. • Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. • Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió. • Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis. • Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. • Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit. • Treballs que impliquin l'ús d'explosius. • Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats. DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS MATERIALS UTILITZATS Els principals materials que componen l'execució de les obres són: • Conductors de coure de Baixa Tensió, varies seccions, 1KV. • Columnes i braços metàl·lics. • Panells fotovoltaics amb marc d’alumini, cèl·lules fotovoltaiques de silici i capa superior de vidre templat • Components electrònics varis RISCOS A L'ÀREA DE TREBALL Els riscos més significatius de l'operari a l’àrea de treball són: • Caigudes d'alçada • Caigudes a diferent nivell • Caigudes al mateix nivell • Cops i talls • Electrocució • Contactes indirectes PREVENCIÓ DEL RISC Proteccions individuals • Cascos: per a totes les persones que participen a l'obra, incloent- hi visitants. • Guants d'ús general. • Guants de goma aïllament 1KV. • Botes de seguretat aïllants i amb la puntera reforçada. • Granotes de treball. • Ulleres contra impactes. • Cinturó de seguretat de subjecció. • Roba contra la pluja. Protecció col·lectiva i senyalització • Senyals de trànsit. • Senyals de seguretat. • Tanques de limitació i protecció. Informació Tot el personal, a l’inici de l’obra o quan s’hi incorpori, haurà rebut de la propietat, la informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les seves tasques. Formació Les empreses subcontractades han d’acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut formació en matèria de seguretat i salut. A partir de la tria del personal més qualificat, es designarà qui actuarà com a socorrista a l'obra. Medicina preventiva i primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el material necessari. La farmaciola es revisarà mensualment i es reposarà immediatament el material consumit. S'haurà d'informar en un rètol visible a l’obra de l'emplaçament més proper dels diversos centres mèdics (serveis propis, mútues patronals, mutualitats laborals, ambulatoris, hospitals, etc.) on avisar o, si és el cas, portar el possible accidentat perquè rebi un tractament ràpid i efectiu. Reconeixement mèdic Cada contractista acreditarà que el seu personal a l'obra ha passat un reconeixement mèdic, que es repetirà cada any. Prevenció de risc de danys a tercers Es senyalitzarà, d'acord amb la normativa vigent, l'enllaç de la zona d'obres amb el carrer, i s'adoptaran les mesures de seguretat que cada cas requereixi. Es senyalitzaran els accessos naturals a l’obra, i es prohibirà el pas a tota persona aliena, col·locant una tanca i les indicacions necessàries. Es tindrà en compte, principalment: • La circulació de la maquinària prop de l’obra. • La interferència de feines i operacions. • La circulació dels vehicles prop de l’obra. LEGISLACIÓ ESPECÍFICA DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ • Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo. Orden de 31 de enero de 1940, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 34, 03/02/1940). • Reglament derogat, excepte el Cap. VII. "Andamios", per la '"Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo" (Orden de 9 de marzo de 1971). • Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo. Orden de 20 de mayo de 1952, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 167, 15/06/1952). • Modificación del artículo 115. Orden de 10 de diciembre de 1953 (BOE núm. 356, 22/12/1953). • Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. Orden de 9 de marzo de 1971, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 64 y 65, 16 y 17/03/1971) (C.E. - BOE núm. 82, 06/03/1971). • Reglamento de aparatos elevadores para obras. Orden de 23 de mayo de 1977, del Ministerio de Industria (BOE núm. 141, 14/06/1977) (C.E.-BOE núm. 170, 18/07/1977) * Modificación artículo 65. Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE núm. 63, 14/03/1981). • Reglamento de seguridad en las máquinas. Real Decreto 1495/1986, de 26 de mayo, de la Presidencia del Gobierno (BOE núm. 173, 21/07/1986) (C.E. - BOE núm. 238, 04/10/1986). * Modificación. Real Decreto 590/1989, de 19 de mayo, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 132, 03/06/1989). • Instrucción técnica complementaria ITC-MSG-SM1. Orden de 8 de abril de 1991, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 87, 11/04/1991). • Modificación. Real Decreto 830/1991, de 24 de mayo, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 130, 31/05/1991). • Infracciones y sanciones en el orden social. Ley 8/1988, de 7 de abril, de la Jefatura del Estado (BOE núm. 91, 15/04/1988). • Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528- CEE sobre aparatos elevadores y de manejo mecánico. Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 121, 20/05/1988). • ITC-MIE-AEM2 "Grúas desmontables para obras". Orden de 28 de junio de 1988, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 162, 07/07/1988) (C.E. - BOE núm. 239, 05/10/1988) * Modificación. Orden de 16 de abril de 1990 (BOE núm. 98, 24/04/1990) (C.E. BOE núm 115, 14/05/1990). • Se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE- AEM4 del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención, referente a "grúas móviles autopropulsadas usadas". Real Decreto 2370/1996, de 18 de noviembre, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 24/12/1996). • Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas. Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 297, 11/12/1995). • * Modificación. Real Decreto 56/1995, de 20 de enero (BOE núm. 33, 08/02/1995). • * Relación de normas armonizadas en el ámbito del Real Decreto. Resolución de 1 de junio de 1996, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 155, 27/06/1996). • Regulación de las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual. • Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 311, 28/12/1992) (C.E. - BOE núm. 42, 24/02/1993). • Modificación. Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 57, 08/03/1995) (C.E. - BOE núm. 57, 08/03/1995). • Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual. Real Decreto 773/1997, de 30 de mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 140, 12/06/1997). • Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 188, 07/08/1997). • Se aprueban las disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los trabajadores en las actividades mineras. Real Decreto 1389/1997, de 5 de septiembre, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm 240, 07/10/1997). • Se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción. Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 256, 25/10/1997). • S'aprova el model del Llibre d'incidències en obres de construcció. Ordre de 12 de gener de 1998, del Departament de Treball (DOGC núm. 2565, 27/01/1998). • Convenio col·lectivo general del sector del metall, Conveni col·lectiu provincial del sector del metall. • Reglamento de Líneas Aéreas de Alta Tensión. Real Decreto 3151/1968, de 28 de Noviembre, del Ministerio de Industria y Energia (BOE del 17/12/1968). • Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión e Instrucciones Técnicas Complementarias. Real Decreto 2413/1973, de 20 de Septiembre, del Ministerio de Industria y Energía (BOE del 9/10/1973). • Reglamento sobre Centrales Eléctricas Subestaciones y Centros de Transformación. Real Decreto 3275/1982, de 12 de Noviembre, del Ministerio de Industria y Energía (BOE del 1/12/1982). ANNEX 8 REFERÈNCIA CADASTRAL ANNEX 9 FITXES TÈCNIQUES 20% 40% 10% 625 V 60% 720 V 80% 850 V SUN20 - 10KTL - M 2 Smart PV Controler 10 MP Trackers 98 . 8 % (@ 480V) Ma x . E ff i c ien cy String - level Management Smart I - V Curve Diagnosis Suported MBUS Suported Suport AFCI & Smart String Level Disconector Surge Aresters for DC & AC IP6 Protection Eficiency Curve E ff ici en cy [ % ] 10% 99% 98% 97% 96% 95% 94% 93% 92% 91% 90% 0% L oad [ % ] SUN20 - 10KTL - M 2 @480 V Circuit Diagram - - + + + + - - + + - - - - + + + + - - + + - - - - + + + + - - - - + + - - DC Switch 1 DC Sw i t ch 2 S PD EMI Fi lt er Curent Sensor DC/AC Inverter O u t p ut Filter O u t p ut Relay S PD S PD S PD EMI Fi lt er M PPT1 1 M PPT2 M PPT3 M PPT4 1 M PPT5 M PPT6 + + M PPT10 L 1 L 2 L 3 N PE DC Sw i t ch 3 M PPT 7 M PPT 8 M PPT 9 *1 The maximum input voltage is the uper limit of the DC voltage. Any higher input DC voltage would probably damage inverter . *2 Any DC input voltage beyond the operating voltage range may result in inverter improper operating. S U N20 - 1 0 0 K T L - M 2 Technical Specification Technical Specification SUN20 - 10KTL - M 2 Eficiency Max. eficiency 98.6% @ 40 V, 98.8% @ 480 V European eficiency 98.4% @ 40 V, 98.6% @ 480 V Input Max. Input Voltage 1 1 , 10 0 V Max. Curent per MPT 30 A Max. Curent per Input 20 A Max. Short Circuit Curent per MPT 4 0 A Start Voltage 20 V MPT Operating Voltage Range 2 20 V ~ 1,0 V Nominal Input Voltage 60 V @ 40 Vac , 720 V @ 48 0 Vac Number of MP trackers 10 Max. input number per MP tracker 2 Output Nominal AC Active Power 10,0 W Max. AC Aparent Power 110,0 VA Max. AC Active Power (cosφ=1) 110,0 W Nominal Output Voltage 4 0 0 V/ 4 8 0 V, 3W+(N)+PE Rated AC Grid Frequency 50 Hz / 60 Hz Nominal Output Curent 14.4 A @ 40 V, 120.3 A @ 480 V Max. Output Curent 160.4 A @ 40 V, 13.7 A @ 480 V Adjustable Power Factor Range 0.8 leading. 0.8 laging Max. Total Harmonic Distortion ＜3% Protection Input - side Disconection Device Yes Anti - islanding Protection Yes AC Overcurent Protection Yes DC Reverse - polarity Protection Yes PV - aray String Fault Monitoring Yes DC Surge Arester Type II AC Surge Arester Type II DC Insulation Resistance Detection Yes Residual Curent Monitoring Unit Yes Arc Fault Protection Yes Smart String Level Disconector Yes Comunication Display LED indicators; WLAN adaptor + FusionSolar AP RS485 Yes USB Yes Smart Dongle - 4G 4G / 3G / 2G via Smart Dongle – 4G (Optional) Monitoring BUS (MBUS) Yes (isolation transformer required) General Data Dimensions (W x H x D) 1,035 x 70 x 365 mm Weight (with mounting plate) 93 kg Operating Temperature Range - 25 °C ~ 60 °C Coling Method Smart Air Coling Max. Operating Altitude 4,0 m (13,123 ft.) Relative Humidity 0 ~ 10% DC Conector Amphenol H4 AC Conector Waterprof Conector + OT/DT Terminal Protection Degre IP6 Topology Transformerles Nightime Power Consumption < 3.5 W Standard Compliance (more available upon request) Certificate EN 62109 - 1/ - 2, IEC 62109 - 1/ - 2, EN 50530, IEC 6216, IEC 61727, IEC 6068, IEC 61683 Grid Conection Standards VDE - AR - N4105, EN 50549 - 1, EN 50549 - 2, RD 661, RD 169, C10/1 Technical Specification SmartLogger3000A03EU SmartLogger3000A01EU Device Management Max. Number of Connected Devices 80 Communication Interface WAN WAN x 1, 10 / 100 / 1000 Mbps LAN LAN x 1, 10 / 100 / 1000 Mbps RS485 COM x 3, 1200 / 2400 / 4800 / 9600 / 19200 / 115200 bps, 1000 m MBUS MBUS x 1, 115.2 kbps, Compatible with PLC No MBUS Communication Interface 2G / 3G / 4G 1 LTE(FDD)：B1,B2,B3,B4,B5,B7,B8,B20 DC-HSPA+/HSPA+/HSPA/UMTS： 850/900/1900/2100 MHz GSM/GPRS/EDGE: 850/900/1800/1900 MHz 2 Digital / Analog Input / Output DI x 4, DO x 2, AI x 4 Active DO 12V, 100mA (connection with relay, sensor) Communication Protocol Ethernet Modbus-TCP, IEC 60870-5-104 RS485 Modbus-RTU, IEC 60870-5-103 (standard), DL / T645 Interaction LED LED Indicator x 3 – RUN, ALM, 4G WEB Embedded Web USB USB 2.0 x 1 APP Communication by WLAN for Commissioning Environment Operating Temperature Range -40°C ~ 60°C (-40°F ~ 140°F) Storage Temperature -40°C ~ 70°C (-40°F ~ 158°F) Relative Humidity (Non-condensing) 5% ~ 95% Max. Operating Altitude 4,000 m (13,123 ft.) Electrical AC Power Supply 100 V～240 V, 50 Hz / 60 Hz DC Power Supply 12 V / 24 V Power Consumption Typical 8 W, Max. 15 W Mechanical Dimensions (W x H x D) 225 x 160 x 44 mm (8.9 x 6.3 x 1.7 inch, without mounting ears and antenna) Weight 2 kg (4.4 lb.) Protection Degree IP20 Installation Options Wall Mounting, DIN Rail Mounting, Tabletop Mounting *1: When putting inside metal box, extended antenna will be needed. *2: For recommended carriers list and details on supported frequencies, please contact local distributors. Smart Smart zero export control design Easy to install on site Reliable Safety by lightning protection module Simple SmartLogger3000A Snow Covered Mountain Under Blue Sky CARGAS CLIMÁTICAS Viento Hasta 144 km/h (Para resistencias mayores (hasta 250km/h), es necesario realizar perforaciones. Nieve Hasta 1 kN/m2 OPCIONES DE CONFIGURACIÓN Válido para paneles solares sin marco Suministro de tuercas antirrobo GARANTÍAS CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS Los Picos de Europa son un macizo montañoso localizado en el norte de España que pertenece a la parte central de la Cordillera Cantábrica. Aunque no muy extenso su cercanía al mar hace que sea pródigo en accidentes geográficos de gran interés. En la actualidad, el Parque Nacional de los Picos de Europa constituye el segundo parque nacional más visitado de España, después del Parque Nacional del Teide. Esta formación caliza se extiende por Cantabria, León y Principado de Asturias y en ella destacan sus alturas, en muchos casos por encima de los 2.500 m, por lo cerca que se encuentran del mar Cantábrico, pues en su punto más septentrional apenas se distancian 15 km del mar. Son considerados como una unidad independiente de ésta por su formación más reciente. SISTEMA PICOS SUR VER TODAS LAS FOTOS Y DETALLES EN NUESTRA WEB Configuración ideal: Paneles en horizontal sobre la cubierta: UNICO SISTEMA DEL MERCADO CON UN QUINTO PUNTO DE FIJACION DEL PANEL SOLAR Marcado CE Materiales 100% reciclables 25 años de garantía de materiales* / 2 años de garantía de obra Plazo de entrega rápido / Cómoda instalación *Garantía de producto según condiciones generales de la Garantía de Alusín Solar Flag of Spain Illustration Parque Empresarial Principado de Asturias (P.E.P.A.) Avenida del Zinc 35, Avilés - Asturias (España) Teléfono: 984 112 759 alusinsolar@alusinsolar.com Nuestra web Diseño según cargas climáticas locales Sistema validado en túnel de viento. ÚNICO sistema pre-montado del mercado. Cargas climáticas testadas: vientos de 144km/h. Lastres incluIdos con el sistema. Apoyos sobre caucho para evitar el contacto directo la estructura y lastres con la propia cubierta, evitando todo tipo de daños. Perfiles, grapas y accesorios en aluminio extruido de primera infusión. Tornillería en acero inoxidable A2/A4 según la agresividad del ambiente, con opción a tratamientos superficiales. PRESUPUESTO Snow Covered Mountain Under Blue Sky CARGAS CLIMÁTICAS Viento Hasta 144 km/h (Para resistencias mayores (hasta 250km/h), es necesario realizar perforaciones. Nieve Hasta 1 kN/m2 OPCIONES DE CONFIGURACIÓN Válido para paneles solares sin marco Suministro de tuercas antirrobo Sistema validado en túnel de viento. ÚNICO sistema pre-montado del mercado. Cargas climáticas testadas: vientos de 144km/h. Lastres incluIdos con el sistema. GARANTÍAS Flag of Spain Illustration Parque Empresarial Principado de Asturias (P.E.P.A.) Avenida del Zinc 35, Avilés - Asturias (España) Teléfono: 984 112 759 alusinsolar@alusinsolar.com Nuestra web Apoyos sobre caucho para evitar el contacto directo la estructura y lastres con la propia cubierta, evitando todo tipo de daños. Perfiles, grapas y accesorios en aluminio extruido de primera infusión. Tornillería en acero inoxidable A2/A4 según la agresividad del ambiente, con opción a tratamientos superficiales. CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS Los Picos de Europa son un macizo montañoso localizado en el norte de España que pertenece a la parte central de la Cordillera Cantábrica. Aunque no muy extenso su cercanía al mar hace que sea pródigo en accidentes geográficos de gran interés. En la actualidad, el Parque Nacional de los Picos de Europa constituye el segundo parque nacional más visitado de España, después del Parque Nacional del Teide. Esta formación caliza se extiende por Cantabria, León y Principado de Asturias y en ella destacan sus alturas, en muchos casos por encima de los 2.500 m, por lo cerca que se encuentran del mar Cantábrico, pues en su punto más septentrional apenas se distancian 15 km del mar. Son considerados como una unidad independiente de ésta por su formación más reciente. SISTEMA PICOS ESTE-OESTE VER TODAS LAS FOTOS Y DETALLES EN NUESTRA WEB Configuración ideal: Paneles en horizontal sobre la cubierta: Está especialmente desarrollado para aquellas cubiertas planas tipo DECK, con cubierta de PVC o tela asfáltica donde no se puede taladrar la cubierta. Marcado CE Diseño según cargas climáticas locales Materiales 100% reciclables 25 años de garantía de materiales* / 2 años de garantía de obra Plazo de entrega rápido / Cómoda instalación *Garantía de producto según condiciones generales de la Garantía de Alusín Solar PRESUPUESTO ANNEX 10 PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES OBJECTE L'objecte del present plec és fixar les condicions tècniques mínimes que ha de complir la instal·lació solar fotovoltaica. Pretén servir de guia per a instal·ladors i fabricants d'equips, definint les especificacions mínimes que ha de complir la instal·lació per assegurar la seva qualitat, en benefici de l'usuari i del propi desenvolupament d'aquesta tecnologia. L'àmbit d'aplicació d'aquest Plec de Condicions Tècniques (en endavant, PCT) s'estén a tots els sistemes mecànics, elèctrics i electrònics que formen part de les instal·lacions. Les referències a cases, models o productes comercials especificats no són vinculants, essent vàlids als únics efectes de determinar característiques, propietats i especificacions tècniques per als diferents elements. Les condicions particulars no expressades explícitament en aquest Plec queden recollides en la part que els afecti en tots els altres apartats (Memòria, Plànols i Pressupost) que integren el present document. GENERALITATS Són d' aplicació totes les normatives que afectin instal·lacions solars fotovoltaiques, i en particular les següents: - Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric. - Norma UNE-EN 62466: Sistemes fotovoltaics connectats a xarxa. Requisits mínims de documentació, posada en marxa i inspecció d' un sistema. - Reial Decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel qual es regula la connexió a xarxa d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica de petita potència. - Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lació energia elèctrica. - Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació. - Reial Decret 1110/2007, de 24 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Unificat de Punts de mesura del sistema elèctric DEFINICIONS RADIACIÓ SOLAR Radiació solar: Energia procedent del Sol en forma d' ones electromagnètiques. Irradiància: Densitat de potència incident en una superfície o l' energia incident en una superfície per unitat de temps i unitat de superfície. Es mesura en kW/m². Irradiació: Energia incident en una superfície per unitat de superfície i al llarg d' un cert període de temps. Es mesura en kWh/m². INSTAL·LACIÓ Instal·lacions fotovoltaiques: Aquelles que disposen de mòduls fotovoltaics per a la conversió directa de la radiació solar en energia elèctrica sense cap pas intermedi. Instal·lacions fotovoltaiques interconnectades: Aquelles que normalment treballen en paral·lel amb l'empresa distribuïdora. Línia i punt de connexió i mesura: La línia de connexió és la línia elèctrica mitjançant la qual es connecten les instal·lacions fotovoltaiques amb un punt de xarxa de l'empresa distribuïdora o amb l'escomesa de l'usuari, denominat punt de connexió i mesura. Interruptor automàtic de la interconnexió: Dispositiu de tall automàtic sobre el qual actuen les proteccions d' interconnexió. Interruptor general: Dispositiu de seguretat i maniobra que permet separar la instal·lació fotovoltaica de la xarxa de l'empresa distribuïdora. Generador fotovoltaic: Associació en paral·lel de strings fotovoltaics. String fotovoltaic: Subconjunt de mòduls interconnectats en sèrie o en associacions sèrie-paral·lel, amb voltatge igual a la tensió nominal del generador. Inversor: Convertidor de tensió i corrent continu en tensió i corrent altern. Potència nominal del generador: Suma de les potències màximes dels mòduls fotovoltaics. Potència de la instal·lació fotovoltaica o potència nominal: Suma de la potència nominal dels inversors (l'especificada pel fabricant) que intervenen en les tres fases de la instal·lació en condicions nominals de funcionament. MÒDULS Cèl·lula solar o fotovoltaica Dispositiu que transforma la radiació solar en energia elèctrica. Cèl·lula de tecnologia equivalent (CTE) Cèl·lula solar encapsulada de forma independent, la tecnologia de fabricació i encapsulat de la qual és idèntica a la dels mòduls fotovoltaics que formen la instal·lació. Mòdul o panell fotovoltaic Conjunt de cèl·lules solars directament interconnectades i encapsulades com a únic bloc, entre materials que les protegeixen dels efectes de la intempèrie. Condicions Estàndard de Mesura (CEM) Condicions d'irradiància i temperatura en la cèl·lula solar, utilitzades universalment per caracteritzar cèl·lules, mòduls i generadors solars i definides de la manera següent: - Irradiància solar: 1000 W/m2 - Distribució espectral: AM 1,5 G - Temperatura de cèl·lula: 25 °C Temperatura d'operació nominal de la cèl·lula, definida com la temperatura que assoleixen cèl·lules solars quan se sotmet al mòdul a una irradiància de 800 W/m2 amb distribució espectral AM 1,5 G, la temperatura ambient és de 20 °C i la velocitat del vent, d'1 m/s. INTEGRACIÓ ARQUITECTÒNICA Segons els casos, s' aplicaran les denominacions següents: Integració arquitectònica de mòduls fotovoltaics: Quan els mòduls fotovoltaics compleixen una doble funció, energètica i arquitectònica (revestiment, tancament o ombreig) i, a més, substitueixen elements constructius convencionals. Revestiment Quan els mòduls fotovoltaics constitueixen part de l' envolupant d' una construcció arquitectònica. Tancament Quan els mòduls constitueixen la teulada o la façana de la construcció arquitectònica, havent de garantir la deguda estanquitat i aïllament tèrmic. Elements d' ombrejat Quan els mòduls fotovoltaics protegeixen la construcció arquitectònica de la sobrecàrrega tèrmica causada pels raigs solars, proporcionant ombres a la teulada o a la façana del mateix La col·locació de mòduls fotovoltaics paral·lels a l'envolupant de l'edifici sense la doble funcionalitat definida anteriorment (integració arquitectònica de mòduls fotovoltaics), es denominarà superposició i no es considerarà integració arquitectònica. No s' acceptaran, dins del concepte de superposició, mòduls horitzontals. DISSENY GENERALITATS El mòdul fotovoltaic seleccionat complirà les especificacions de l' apartat 5.2. del present PCT. Tots els mòduls que integrin la instal·lació seran del mateix model, o en el cas de models diferents, el disseny ha de garantir totalment la compatibilitat entre ells i l'absència d'efectes negatius en la instal·lació per aquesta causa. En tots els casos s' han de complir les normes vigents d' obligat compliment. ORIENTACIÓ, INCLINACIÓ I OMBRES L' orientació i inclinació del generador fotovoltaic i les possibles ombres sobre el mateix seran tals que les pèrdues siguin inferiors als límits de la taula I. Es consideraran tres casos: general, superposició de mòduls i integració arquitectònica, segons es defineix a l' apartat 3.4. En tots els casos s' han de complir tres condicions: pèrdues per orientació i inclinació, pèrdues per ombreig i pèrdues totals inferiors als límits estipulats respecte als valors òptims. Orientació i inclinació (OI) Ombres (S) Total (OI + S) General 10 % 10 % 15 % Superposició 20 % 15 % 30 % Integració arquitectònica 40 % 20 % 50 % Quan, per raons justificades, i en casos especials en què no es puguin instal·lar d'acord amb el descrit en el paràgraf anterior, s'avaluarà la reducció en les prestacions energètiques de la instal·lació. En tots els casos s' hauran d' avaluar les pèrdues per orientació i inclinació del generador i ombres. DISSENY DEL SISTEMA DE MONITORITZACIÓ El sistema de monitoratge, quan s' instal·li d' acord a la convocatòria, proporcionarà mesures, com a mínim, de les variables següents: - Voltatge i corrent CC a l' entrada de l' inversor. - Voltatge de fase/s a la xarxa, potència total de sortida de l'inversor. - Radiació solar en el plànol dels mòduls, mesurada amb un mòdul o una cèl·lula de tecnologia equivalent. - Temperatura ambient a l'ombra. - Potència reactiva de sortida de l'inversor per a instal·lacions majors de 5 kWp. - Temperatura dels mòduls en integració arquitectònica i, sempre que sigui possible, en potències majors de 5 kW. Les dades es presentaran en forma de mitjanes horàries. El sistema de monitoratge serà fàcilment accessible per a l' usuari. COMPONENTS I MATERIALS GENERALITATS Com a principi general s'ha d'assegurar, com a mínim, un grau d'aïllament elèctric de tipus bàsic classe I en el que afecta tant equips (mòduls i inversors), com a materials (conductors, caixes i armaris de connexió), exceptuant el cablejat de contínua, que serà de doble aïllament de classe II i un grau de protecció mínim d'IP65. La instal·lació incorporarà tots els elements i característiques necessaris per garantir en tot moment la qualitat del subministrament elèctric. El funcionament de les instal·lacions fotovoltaiques no haurà de provocar a la xarxa avaries, disminucions de les condicions de seguretat ni alteracions superiors a les admeses per la normativa que resulti aplicable. Així mateix, el funcionament d' aquestes instal·lacions no podrà donar origen a condicions perilloses de treball per al personal de manteniment i explotació de la xarxa de distribució. Els materials situats en intempèrie es protegiran contra els agents ambientals, en particular contra l' efecte de la radiació solar i la humitat. S' inclouran tots els elements necessaris de seguretat i proteccions pròpies de les persones i de la instal·lació fotovoltaica, assegurant la protecció enfront de contactes directes i indirectes, curtcircuits, sobrecàrregues, així com altres elements i proteccions que resultin de l' aplicació de la legislació vigent. Per motius de seguretat i operació dels equips, els indicadors, etiquetes, etc. dels mateixos estaran en alguna de les llengües espanyoles oficials del lloc de la instal·lació. SISTEMES GENERADORS FOTOVOLTAICS Tots els mòduls hauran de satisfer les especificacions UNE-EN 61215 per a mòduls de silici cristal·lí, o UNE-EN 61646 per a mòduls fotovoltaics capa prima, així com estar qualificats per algun laboratori reconegut (per exemple, Laboratori d'Energia Solar Fotovoltaica del Departament d'Energies Renovables del CIEMAT, Joint Research Centre Ispra, etc.), la qual cosa s'acreditarà mitjançant la presentació del certificat oficial corresponent. El mòdul fotovoltaic portarà de forma clarament visible i indeleble el model i nom o logotip del fabricant, així com una identificació individual o número de sèrie traçable a la data de fabricació. S' utilitzaran mòduls que s' ajustin a les característiques tècniques descrites a continuació: - Els mòduls hauran de portar els díodes de derivació per evitar les possibles avaries de les cèl·lules i els seus circuits per ombrejats parcials i tindran un grau de protecció IP65. - Els marcs laterals, si n' hi ha, seran d' alumini o acer inoxidable. - Perquè un mòdul resulti acceptable, la seva potència màxima i corrent de curtcircuit reals referides a condicions estàndard hauran d' estar compreses en el marge del ± 10 % dels corresponents valors nominals de catàleg. - Serà rebutjat qualsevol mòdul que presenti defectes de fabricació com trencaments o taques en qualsevol dels seus elements, així com falta d' alineació en les cèl·lules o bombolles en l' encapsulant. Es valorarà positivament una alta eficiència de les cèl·lules. L' estructura del generador es connectarà a terra. Per motius de seguretat i per facilitar el manteniment i reparació del generador, s'instal·laran els elements necessaris (fusibles, interruptors, etc.) per a la desconnexió, de forma independent i en ambdós terminals, de cadascun dels strings de la resta del generador. ESTRUCTURA DE SUPORT Les estructures suport hauran de complir les especificacions d' aquest apartat. En tots els casos es donarà compliment a l' obligat en el Codi Tècnic de l' Edificació respecte a seguretat. L' estructura suport de mòduls ha de resistir, amb els mòduls instal·lats, les sobrecàrregues del vent i neu, d' acord amb el que indica el Document Bàsic DB-SE AE del Codi Tècnic de l' Edificació i de més normativa d' aplicació. El disseny i la construcció de l' estructura i el sistema de fixació de mòduls, permetrà les necessàries dilatacions tèrmiques, sense transmetre càrregues que puguin afectar la integritat dels mòduls, seguint les indicacions del fabricant. Els punts de subjecció per al mòdul fotovoltaic seran suficients en nombre, tenint en compte l' àrea de suport i posició relativa, de manera que no es produeixin flexions en els mòduls superiors a les permeses pel fabricant i els mètodes homologats per al model de mòdul. El disseny de l' estructura es realitzarà per a l' orientació i l' angle d' inclinació especificat per al generador fotovoltaic, tenint en compte la facilitat de muntatge i desmuntatge, i la possible necessitat de substitucions d' elements. L' estructura es protegirà superficialment contra l' acció dels agents ambientals. Es disposaran les estructures suport necessàries per muntar els mòduls, tant sobre superfície plana (terrassa) com integrats sobre teulada, complint l'especificat en el punt 4.1 sobre ombres. S'inclouran tots els accessoris i bancades i/o ancoratges. L' estructura suport serà calculada segons la norma MV-103 per suportar càrregues extremes degudes a factors climatològics adversos, tals com vent, neu, etc. Si està construïda amb perfils d' acer laminat conformat en fred, complirà la norma MV-102 per garantir totes les seves característiques mecàniques i de composició química. Si és del tipus galvanitzada en calent, complirà les normes UNE 37-501 i UNE 37-508, amb un gruix mínim de 80 micres per eliminar les necessitats de manteniment i prolongar la seva vida útil. INVERSORS Seran del tipus adequat per a la connexió a la xarxa elèctrica, amb una potència d' entrada variable perquè siguin capaços d' extreure en tot moment la màxima potència que el generador fotovoltaic pot proporcionar al llarg de cada dia. Les característiques bàsiques dels inversors seran les següents: - Principi de funcionament: font de corrent. - Autocommutats. - Seguiment automàtic del punt de màxima potència del generador. - No funcionaran en illa o mode aïllat. Els inversors compliran amb les directives comunitàries de Seguretat Elèctrica i Compatibilitat Electromagnètica (ambdues seran certificades pel fabricant), incorporant proteccions enfront de: - Curtcircuits en alterna. - Tensió de xarxa fora de rang. - Freqüència de xarxa fora de rang. - Sobretensions, mitjançant varistors o similars. - Pertorbacions presents a la xarxa com microtalls, pulsos, defectes de cicles, absència i retorn de la xarxa, etc. Cada inversor disposarà de les senyalitzacions necessàries per a la seva correcta operació, i incorporarà els controls automàtics imprescindibles que assegurin la seva adequada supervisió i maneig. Cada inversor incorporarà, almenys, els controls manuals següents: - Encesa i apagada general de l' inversor. - Connexió i desconnexió de l' inversor a la interfície CA. Podrà ser extern a l' inversor. Les característiques elèctriques dels inversors seran les següents: - L'inversor seguirà lliurant potència a la xarxa de forma continuada en condicions d' irradiància solar un 10% superiors a les CEM. A més, suportarà pics de magnitud un 30 % superior a les CEM durant períodes de fins a 10 segons. - Els valors d'eficiència al 25% i 100% de la potència de sortida nominal hauran de ser superiors al 85% i 88% respectivament (valors mesurats incloent el transformador de sortida, si n'hi hagués) per a inversors de potència inferior a 5 kW, i del 90% al 92% per a inversors majors de 5 kW. - L'autoconsum de l' inversor en mode nocturn ha de ser inferior al 0,5% de la seva potència nominal. - El factor de potència de la potència generada haurà de ser superior a 0,95, entre el 25% i el 100 % de la potència nominal. - A partir de potències majors del 10% de la seva potència nominal, l' inversor haurà d' injectar en xarxa. Els inversors tindran un grau de protecció mínima IP 20 per a inversors a l'interior d'edificis i llocs inaccessibles, IP 30 per a inversors a l'interior d'edificis i llocs accessibles, i d'IP 65 per a inversors instal·lats a la intempèrie. En qualsevol cas, es complirà la legislació vigent. Els inversors estaran garantits per a operació en les següents condicions ambientals: entre 0 ° C i 40 ° C de temperatura i entre 0% i 85% d' humitat relativa. SISTEMA PER EVITAR L’ABOCAMENT D’ENERGIA A LA XARXA Els assajos a realitzar per avaluar la conformitat del sistema que evita l'abocament d'energia a la xarxa són els establerts en el Reial decret 244/2019: - Tolerància en règim permanent. - Resposta davant desconnexions de càrrega - Resposta davant increments de potència de generació - Actuació en cas de pèrdua de comunicacions - Determinació del nombre màxim de generadors L'avaluació de conformitat, es realitza seguint els requisits de l'Annex I Reial Decret 244/2019, quant a sistemes per evitar l'abocament d'energia a la xarxa. CABLEJAT Els positius i negatius de cada grup de mòduls es conduiran separats i protegits d' acord a la normativa vigent. Els conductors seran de coure i tindran la secció adequada per evitar caigudes de tensió i escalfaments. Concretament, per a qualsevol condició de treball, els conductors de la part CC hauran de tenir la secció suficient perquè la caiguda de tensió sigui inferior de l' 1,5% i els de la part CA perquè la caiguda de tensió sigui inferior de l' 1,5%, tenint en ambdós casos com a referència les tensions corresponents a caixes de connexions. S' inclourà tota la longitud de cable CC i CA. Haurà de tenir la longitud necessària per no generar esforços en els diversos elements ni possibilitat d' enganxada pel trànsit normal de persones. Tot el cablejat de contínua serà de doble aïllament i adequat per al seu ús en intempèrie, a l' aire o soterrat, d' acord amb la norma UNE 21123. CONEXIÓ A XARXA Totes les instal·lacions compliran amb el que disposa el Reial decret 1663/2000 (articles 8 i 9) sobre connexió d'instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensió, i amb l'esquema unifilar que apareix a la Resolució de 31 de maig de 2001. MESURES Totes les instal·lacions compliran amb el que disposa el Reial decret 1663/2000 (article 10) sobre mesures i facturació d'instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensió. PROTECCIONS Totes les instal·lacions compliran amb el que disposa el Reial decret 1663/2000 (article 11) sobre proteccions en instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensió i amb l'esquema unifilar que apareix en la Resolució de 31 de maig de 2001. En connexions a la xarxa trifàsiques les proteccions per a la interconnexió de màxima i mínima freqüència (51 i 49 Hz respectivament) i de màxima i mínima tensió (1,1 Um i 0,85 Um respectivament) seran per a cada fase. POSADA A TERRA DE LES INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES Totes les instal·lacions compliran amb el que disposa el Reial decret 1663/2000 (article sobre les condicions de posada a terra en instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensió. Totes les masses de la instal·lació fotovoltaica, tant de la secció contínua com de l'alterna, estaran connectats a una única terra. Aquesta terra serà independent de la del neutre de l' empresa distribuïdora, d' acord amb el Reglament de Baixa Tensió. HARMÒNICS I COMPATIBILITAT ELECTROMAGNÈTICA Totes les instal·lacions compliran amb el que disposa el Reial decret 1663/2000 (article 13) sobre harmònics i compatibilitat electromagnètica en instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa de baixa tensió. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA